Global Warming … o Global Swindle ? Compte !

José Salgado, de la comunitat ict.net, fa unes reflexions interessants sobre el tema i dóna un link interessant. Diu José Salgado:

Que el clima cambia es cierto. No creo que puedan existir muchas dudas al respecto.
Mi duda, y la de algunos más, es en base a qué está cambiando …

Buscando por internet sobre alternativas a la explicación oficial, he encontrado este video "The great global warming swindle" que puede ser interesante ... como contrapunto para no aceptar ciertas teorías sin levantar antes un pequeño filtro de duda y escepticismo ...

Anoche me quedé fascinado viéndolo. Probablemente, igual de fascinado que cuando vi "La verdad incómoda" ("An Inconvenient Truth" en anglès, el documental de Al Gore, premiat amb dos oscars, amb el Nobel i amb el Príncep d'Asturies !).

Se puede ver cómo otros científicos plantan cara uno a uno a los argumentos del documental de Gore.
No puedo dar más credibilidad a unos que a otros porque soy un profano. Los dos documentales incluyen falsedades y esto me hace pensar que detrás de ambos existen intereses en convencernos …

Particulamente, sospecho de Al Gore, entre otras cosas, porque fue vice de USA y no hizo nada porque USA firmara Kioto ...

Es llarg, però veure'n trossos és molt il.lustratiu i útil per reforçar la nostra capacitat d'anàlisi i de comprensió dels problemes i dels comportaments mediàtics !

Es pot accedir al video amb subtìtols en castellà via Google/Video,
o directament aqui sota ( ... )

A la WIKIPEDIA / versió anglesa hi ha un debat molt interessant (veure'l) !

Mentrestant, Al Gore segueix imparable amb el seu "negoci" …

Millorar les formes de governar !

Tot i que el President Montilla està fent esforços per pilotar més efectivament una nau que feia molts anys que navegava sense un rumb clar, és evident que encara queda molt per fer per millorar realment les formes de governar i la transparència de l'acció pública.

Enyoro iniciatives com la proposada i realitzada per l'ex-conseller Vallès i que va elaborar el conegut i ara sembla oblidat, Informe sobre bon govern i transparència ...

Dels molts articles dels diaris d'aquests últims dies, he preparat aquesta petita macedònia particular (cliqueu a sobre per llegir-los !):

Sobre la beatificació promoguda per la jerarquia de l'esglesia española

Tant lúcid com sempre ...
a El País del dimecres 24
(cliqueu per llegir !)

La sevillana que ens porta l'AVE ...

De tot el què s'està dient sobre les xapusses de les obres per fer arribar l'AVE a Barcelona, dos retalls a La Vanguardia:

Sort ??? Saludem la dignitat i el coratge del Pasqual !

No volia escriure sobre el Pasqual, perquè els diaris li han dedicat planes i planes.
Molt interessant tot plegat, un gest molt digne el seu, reconegut i agraït per tothom !

Guardo els retalls de tots els diaris, per respecte a la notícia escrita, ... tot i que quan calgui els buscaré en el meu del.icio.us / molsosa o en les hemeroteques de la web.

Però hi ha un gest que voldria penjar aquí: la trucada del Zapatero, que va donar ànims al Pasqual i li va desitjar "tota la sort del món" ...

Reconec que les referències a la sort m'enerven: molta gent desitja sort davant de reptes i dificultats, molts periodistes es despedeixen desitjant sort als oients o televidents.

Una locutora, d'una emissora belga, deia, en acabar el programa matinal, "... i tot allò que tingueu de fer avui, feu-ho bé". I jo anava a la feina amb una mica més de moral !

Fa uns anys, em vaig assabentar que el president americà Thomas Jefferson deia, en to irònic, que creia força en la sort, i que havia constatat que, com més treballava, més sort tenia ! (mireu una nota penjada el passat 15 de maig 2007)

Les declaracions del Pasqual van en aquest sentit: treballar, ajudar, organitzar, cooperar, ... després dels Jocs i de l'Estatut, ara per l'Alzheimer, començant per crear una xarxa com la dels EUA !

Antoni Puigverd, a La Vanguardia del diumenge, li reconeixia l'optimisme de la voluntat enfront del pessimisme de la intel·ligència ... Cal una gran ajuda per tots aquells que pateixen aquesta malaltia, per tots els que la patiran, i, sobretot, pels familiars i amics dels malalts que pateixen aquesta degeneració de la capacitat comunicativa entre neurones ...

Arturo San Agustín, a El Periódico del diumenge, escribia (amb el tìtol Benvingut al combat), que, a més a més de la investigació, són urgents, molt urgents, centres especialitzats en aquesta maladia que alliberin les families d'un suplici que només les economies doméstiques molt pròsperes poden suportar: Investigació, sí, però també, alhora, centres !


Nosaltres tenim a la Joana.
La recordem amb un respecte profund, i admirem la capacitat del Quim de ser al seu costat quan cal i cuidar-la.
Aquí la veiem al museu FOLON, prop de BXL, quan van venir a veure'ns el 2001.

Recordant TARRADELLAS: no en tenim cap foto ...

... però vàrem ser-hi, a Saint-Martin –le-Beau, a veure'l !

Amb en Joan Ametller sempre hem regretat no haver fet la foto. En aquella època (primavera del 1976), no hi havia les digitals d'ara. I, també, probablement per seguretat, no anàvem retratant tot el què fèiem i vèiem !

Fèiem viatges llampec a París (sense autopistes, a 100 o 110, dormint apretats al cotxe, tornant-nos en la conducció, ...), per poder respirar democràcia i recollir documents a les seus dels partits i sindicats. Ça m'interesse beaucoup, els hi deia jo, i arrambava amb tot el què podia, mentre el Joan se'n enfotia !

Aquell cop hi anàvem el Josep Maria Brunet, el Joan Ametller, el Joaquim Oms, i potser algú altre (sempre omplíem els cotxes, per aprofitar i estalviar !).

A mig camí, el Josep Maria va començar a parlar-nos del personatge (nosaltres, de poble, gairebé no sabíem qui era ...), i vàrem acceptar desviar-nos i anar-lo a conèixer a Saint Martin le Beau. El Josep Maria, molt ficat a l'època a les xarxes polítiques barcelonines, tenia les referències i coordenades.

Va ser una visita extraordinària !

Nosaltres parlàvem de llibertat, d'idees, d'autogestió, de democràcia, d'autonomia ... i ell ens va dir si ja teníem pensat algú per ser alcalde de Mataró, si teníem idea de quants bons funcionaris calia per governar Catalunya !

Varem quedar fortament colpits pel xoc de realisme extraordinari que ens havia donat el President !
Governar ? qui, com ? de militants clandestins, a possibles futurs regidors, gestors, ... alcaldes ?

De fet, l'Honorable, que impressionava física, política i intel·lectualment: ens va desvirgar, cruament, radicalment, de la nostra innocència política, amb un bon cop de governació (o de governança com diem ara ...)

Vàrem menjar un pollastre deliciós amb formatge ... i, tornant, a la frontera, la policia ens va trobar els documents que el Tarradellas ens havia donar per fer-ne difusió a Catalunya.

Vàrem dir que eren papers universitaris i com que no coneixien massa la història i els simbols, ens van deixar passar ...


Un dels darrers missatges des de terres d'exili:

(cliqueu a sobre per llegir-lo !)

(Joan, Quim, Josep Mª, ...

... afegiu-hi comentaris i precisions !)

La Catalunya triomfant . . .

... tornarà a ser rica i plena ?

Aquesta foto de la cua m'ha impactat molt.
Amplieu-la, és espectacular !

I les fotos del "chantier" del tunel del TMP (el Tren que anirà Molt de Pressa), que fan pensar més en uns treballs a Bangkok ... que a la segona capital de la moderna Espanya !



Va ploure, es va filtrar aigua, es va fer un forat, el varen tapar amb formigó ... i van mig ensorrar un altre tunel que hi havia per allà sota !

Quina manera és aquesta de treballar ?
Qui mana en aquestes empreses ?
Qui dirigeix tècnicament aquests treballs ?
Sembla que són OHL i Guinovart (UTE Hospitalet),
que diuen que va ploure molt, massa, i que ara posaran unes pantalles metàliques de separació ...

Els enginyers de camins, canals i ports, i els geòlegs, es pregunten perquè no es va fer abans, i consideren que la pluja no és una excusa acceptable.

Qui pagarà pel treball mal fet ? Els usuaris, segur.
Però, i els dirigents i tècnics de les empreses realment responsables ?
Com reacionaran les autoritats contractants ?
Quines clàusules de control i penalització preveuen els contractes ?

Reconeixement de l'excel•lència del Xavier Balanzó ...

Acabo de veure que el Col·legi de Metges considera el Xavier com un excel·lent professional ! Si senyor, absolutament d'acord !

Ens coneixem de fa molt temps, potser des d'un viatge a Paris els '70.
Essent-ne "pacient" es veu desseguida la categoria personal i professional del Xavier.
Però vist des d'un Consell Rector, professionals com ell donen confiança i credibilitat al serveis públics per la salut !

A més de la seva tasca mèdica, anima activitats de formació i de recerca, organitza cursos, conferències, xerrades, ... i ell mateix en fa el reportatge, amb tota discreció !

Mireu el simpàtic reportatge del TOTMATARO !

A més, m'ha fet recordar el Teilhard de Chardin !
A mi em va ser molt útil als anys de sortida de l'armari religiós.
Les seves reflexions sobre Deu i l'Univers obrien les portes, feien aixecar el cap i mirar ben enllà !
Fontanella va publicar aquest llibre el 1963, i jo el devia llegir el 1966 ...

Catalunya / Espanya . . .

Després de la "caldejada" d'ànims del Carod a TVE 1, dimecres passat,
val la pena llegir, serenament,
aquestes reflexions de Jordi Font a la revista CLAVES:


N'he fet un petit resum per facilitar-ne la lectura,
però la versió completa la trobareu a la web de la Convenció pel Futur.




De tota manera, per recordar la caldejada, la penjo aquí.
Ha estat molt criticada ... i es discuteix l'impacte sobre els espanyols.

Però, haig de confessar que, emotivament, vaig tenir la mateixa sensació que quan el Barça fa un gol al camp del Madrid. Ja m'excusareu ...

Com apropar la ciutadania al projecte europeu ?

En el marc de les XIII Jornades de la Unió Europea que organitza la Diputació de Barcelona, ahir al matí es va fer una taula rodona sobre aquest tema, moderada pel Xavier Tiana i amb la participació de Jaume Masdeu, director de Canals Informatius de la CCRTV, de Maria Dolors Renau, psicòloga i política, i de Margarita Rivière, periodista i escriptora.

Dues idees interessants, que comparteixo absolutament:

- d'en Jaume Masdeu (amb qui havia compartit molts partits de futbol-sala, a Brussel·les, contra periodistes portuguesos !), que ha explicat moltes coses interessants sobre la situació i les perspectives (dels bessons polacs fins la bona "entente" entre Sarkozy, Brown i Merkel ...), moderadament optimistes segons ell, i que ha destacat l'interès que tindria per la consolidació del projecte europeu poder donar un somni als ciutadans europeus;

- de la Margarita Rivière, molt amena, clara i directa, preocupada pel creixent passotisme dels ciutadans davant situacions d'impotència, davant de fets i realitats complexes i desconegudes, i que ha proposat potenciar els esforços per tal de que els ciutadans puguin descobrir i comprendre cada cop més aquesta diversa complexitat. Amb intervencions tipus Erasmus !

Com que ja fa temps que predico la idea d'orientar les iniciatives europees cap a la promoció de la cooperació entre ciutadans, la cooperació entre professionals, entre gestors, dirigents, funcionaris, etc., multiplicant els pressupostos i creant els instruments europeus adequats, com ara agències operatives de suport (vegeu moltes de les notes guardades a la carpeta sobre la Unió Europea), he fet una petita intervenció a la Jornada.

M'ha sembla adient proposar concebre, estructurar, aquest somni necessari, al voltant de la idea de ciutadans que cooperen, buscant un eslògan, una idea-força clara i engrescadora.

Des de fa dècades, ja hi ha hagut molta cooperació, molts intercanvis, no només via Erasmus. A la meva època, calculàvem que via el programa Leonardo da Vinci, per exemple, més de 10.000 "partenaires" (escoles, centres, experts, ...) havien treballat plegats ... en molts casos per obtenir finançament per iniciatives molt interessants, certament.

Ara es tractaria de posar la cooperació, com a valor, com a objectiu principal, al centre de les iniciatives, deixant enrera els complicats processos administratius de selecció, finançament i control, i crear estructures, mecanismes operatius, amb els recursos necessaris, que facilitessin, massivament, a nivell europeu, identificar i acompanyar persones, empreses, organismes, hospitals, escoles, ... interessades en intercanviar, en descobrir, en comprendre la diversitat de situacions, de cultures, ... i d'interessos !

Interessants dues intervencions més: una (Educació/Generalitat) per dir que ara els nens volen obrir-se i conèixer el món, més enllà d'Europa, i l'altre (Girona/Ajuntament) per advertir que cal començar a cooperar, compartir i fer xarxes ... a casa nostra !

Enyorant el Quico Oller ...

He parlat amb la Magda aquest matí: trobo a faltar poder compartir idees i situacions amb el Quico. Des que em va explicar el seu viatge a Albània, on va veure jugar bàsquet a les esglésies, vàrem sintonitzar. Eren els temps de construcció del PSC, a mitjans dels '70.

L'altre dia, a la radio, Pere Portabella es definia com a incorrecte compulsiu, com un radical eufòric. El Quico era molt així ! L'eufòria de la banda tocant en el seu comiat, difícilment l'oblidarem mai els seus amics !

I avui he pensat en ell per imaginar com podríem ser compulsivament incorrectes i eufòricament radicals en rebre la invitació al sopar d'inici de curs del PSC ... que es fa a la seu de la Hermandad Nuestra Señora del Rocío.

Hòstia, Quico, t'enyoro !

Els enginyers a les administracions

El proper dilluns 22 participo com a moderador en una Jornada sobre el paper dels enginyers industrials a les administracions públiques, organitzada per la nostra Associació i Col.legi.


Els temes:

L’entorn per a l’exercici de la professió a les administracions públiques: situació i perspectives
Àngel Llobet, exdegà dels EIC.

La carrera professional a les administracions públiques
Josefina Vidal, vicepresidenta de l’ATAGEC.

Els professionals de l’enginyeria industrial i les noves tecnologies en l’entorn dels canvis estratègics i organitzacionals
Jordi Marin, director del Canal TDT de Mataró.

La renovació i potenciació del rol dels enginyers industrials a les administracions públiques
Manel Villalante, director general de Transport Terrestre del DPTOP.

El present i el futur dels enginyers industrials a les administracions públiques
Albert Berdié, enginyer municipal de l’Ajuntament de Polinyà

Cloenda del Simposi
Maria Teresa Aragonés, secretària de Funció Pública iModernització de l’Administració,
i Joan Vallvé, president de l’Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya.

Més informació: a la web dels enginyers

El miracle de l'Esglesia ...

Encara que sembli pesat, per penjar tres notes seguides sobre religió, l'article del Manuel Vicent a El País d'avui dia 14 té un parell de paràgrafs tan lúcids que és obligat guardar-los aquí.

Escriu el Vicent que ". . . se ha dicho que el gran milagro de la Iglesia es que exista todavía después de los escándalos que ha protagonizado a lo largo de la historia. Torturas, hogueras, crímenes, incestos papales, guerras de religión a sangre y fuego no han sido suficientes para que sus fieles hayan perdido la fe".

"No es ningún misterio. Gracias al terror de la gente sencilla al más allá, hoy la Iglesia conserva todavía un enorme poder en nuestra sociedad y no está dispuesta bajo ningún concepto a renunciar a esa carta marcada, que en el momento de la agonía se saca de la manga para jugarla sobre los despojos mortales."

Si voleu llegir la columna sencera, aquí la teniu

(cliqueu-hi a sobre):

El vel de la Shaima, a Girona

S'ha escrit molt sobre el vel de la Shaima, de Girona, i hi ha molts elements a considerar.

Penjo aquests dos comentaris que penso que caldria tenir ben presents:

- el primer, de Vargas Llosa a El País del dia 7 d'octubre.

No sintonitzo massa amb les seves idees i propostes polítiques, però, de tant en tant miro què escriu. I aquest article té trossos molt interessants que reprodueixo (cliqueu per agrandir !)

- el segón, el paràgraf principal de l'article de la Pilar Rahola, a El Periódico del dia 4 d'octubre:

"No estamos ante un símbolo religioso, como la cruz o la propia media luna, sino ante un signo de dominio sexista, que estigmatiza a las niñas desde la infancia y las prepara para una vida de sumisión. Por desgracia, miles de leyes que imponen el velo allí donde el islam rigorista gobierna, con castigos que llegan a la muerte, avalan su significado ideológico.

Y es por ello, porque se trata de un planteamiento ideológico, por lo que los sectores más integristas convierten la cuestión del velo en un tema fundamental. ¿Se trata de una reivindicación religiosa? Se trata de un reto a las leyes de igualdad."

Memòria ... per construir un futur millor !

M'ha semblat interessant, aclaridor, tot el què diu aquest monjo de Montserrat

(per llegir-lo, cliqueu sobre el text)

Segur que hi ha molts cristians de bona fe, en conec molts.
Però l'estructura de l'Esglessia espanyola fa fàstic ...

Enginy, enginyós, enginyer, ...

Ahir parlàvem amb altres enginyers de l'orígen del nostre "títol".

Avui la meva filla m'envia un exemple extraordinari.

Després de milers d'anys, algú hi ha pensat, algú ha imaginat una manera més cómode, més útil, més eficaç, més senzilla, molt barata ... de menjar arrós !

Caldrà veure què passa a la Xina, al Japó, ... i aquí, a casa nostre.

Jo vaig de seguida a desmontar una agulla d'estendre, i el proper cap de setmana, cap al primer xino-japonés que trobi, per oblidar tots els patiments passats !

Ah ! ... i l'enginyós innovador ha fet moltes més troballes: mireu la web !

Us recomano el de les ulleres per anar en Metro o volar amb Vueling (el numero 19 )!

Ara que, aviat, faré 60 anys ...

... finalment vaig poder anar al concert dels dos pájaros.
Iniciativa molt interessant, innovadora, cooperadora, …
18.000 persones al Palau Sant Jordi, molt d'ambient, gent de totes les edats i "procedències" !

Els vaig notar una mica cansats de repetir des de fa molts mesos els mateixos acudits.

I el so, massa fort. Dónen massa pes als instruments, que no deixen entendre el què diuen i canten. I les imatges seves en vídeo, massa descentrades, i, en alguns moments, sense massa relació amb les cançons ...

Com ja és habitual, la tecnologia supera l'art. Els aparells electrònics tenen més força que els missatges. Sembla més important l'impacte sonor, la proliferació d'imatges, que la comunicació eficaç i artística d'idees i sentiments …

Vaig trobar a faltar, també, en alguns casos, una petita explicació pedagògica de les cançons, com ho feia darrerament el Lluís Llach !

Per seguir guardant records, ara que, aviat, faré 60 anys, alguns trossos de la seva cançó emblemàtica:

Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta, i em sento bullir la sang.

Ara que em sento capaç de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu i encara puc creure en déus...
. . .

Ara que (aviat) faré 60 anys, ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta, i em sento bullir la sang.
. . .
Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer. Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols,
sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu, per cantar als homes que han nascut dempeus,
que viuen dempeus, i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar.
Avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.