Per incitar la participació electoral: una petita idea ...

Els opinadors públics dels diaris, de les tertúlies, insisteixen en el distanciament, la desafecció, dels ciutadans respecte de la política i dels polítics. I es tem que progressivament creixi l'abstenció o el vot en blanc. Els problemes, les causes són complexes, no és ara aquí el moment de parlar-ne.

Però és cert que després de ser bombardejats durant la legislatura i especialment durant la campanya electoral amb missatges, anàlisis, propostes, incitacions, ... el dia clau de les eleccions tot el què pot fer el ciutadà és fer una sola opció, escollir una sola papereta.

Tot el viscut, totes les alegries, totes les frustracions, totes les expectatives s'han de condensar en un simple vot. L'article del Gregorio Morán dissabte passat a La Vanguardia és colpidor, dur i sec, com és habitual en ell. Constata que cada cop més es vota contra, i acaba proposant despreciar els polítics ... i no votar !

No soc expert en el tema, però m'agrada imaginar solucions pràctiques a problemes concrets. I mirar de reforçar la nostra democràcia, de potenciar el paper dels ciutadans, de millorar la nostra interrelació amb els nostres representants, que són necessaris sense dubtes.

Potser els ciutadans anirien més a votar si, a més d'escollir els futurs diputats, poguessin expressar la seva opinió avaluant el treball fet en la passada legislatura. La idea és la següent: a més de la papereta del vot, cada ciutadà podria omplir una altra papereta d'avaluació com ara aquesta:

Segur que és millorable, i que tècnicament hi ha maneres de llegir les avaluacions de manera fàcil (òpticament ?), i d'explotar-les amb resultats senzills i comprensibles.

Molts, ja m'els imagino, diran que és massa complicat ... potser sí. Però cal provocar innovacions, cal mirar de suscitar progressos !

Es veritat que si no t'ha semblat bé l'actuació d'un partit, pots votar-ne un altra. O votar-ne un, sense entusiasme, pensant que els altres ho haguessin fet, o ho farien, pitjor !

La proposta és, doncs, de complementar el vot bàsic amb l'expressió d'una opinió global sobre el treball realitzat. Com a l'escola. No es tracta de fer repetir curs, sinó d'avaluar les realitzacions i comportaments, perquè els futurs electes sàpiguen què en pensa la ciutadania. Poder expressar aquesta opinió podria incitar els indecisos (i a tothom) a votar. Que cal fer-ho !

els 50 anys de l'Escola de Formació Professional !

Aquest any es commemora el 50è aniversari de la creació de l'Escola de Formació Professional a Mataró, que va succeir a la vella Escola d'Arts i Oficis del carrer Palau, que funcionava des del 1886. Jo vaig ser-ne alumne de dibuix, i després, entre 1972 i 1976, professor d'Organització Industrial i d'Informàtica !

L'Escola i l'IME organitzen diverses activitats, que van explicar en roda de premsa.

Vàren ser uns anys intensos, de transició, de recuperació democràtica. Llegir les actes de les reunions de professors permetria fer un panorama interessant sobre l'ambient educatiu, social i polític dels darrers anys del franquisme, sobre métodes de direcció i de participació, sobre l'ensenyament de la religió i del Espíritu Nacional ... Moments intensos, convulsos, intentant obrir l'escola a l'entorn i a la problemàtica industrial i tecnològica, tot i que per fer conferències sobre orientació professional calia fer demanda escrita al Govern Civil !

Recordo una vaga que va permetre organitzar moltes activitats, entre d'altres, veure la película Cronwell (dos rotllos de 4 quilos de film de 36 mm llogats a Barcelona ...), per anar "vislumbrant" la democràcia !

He obert més carpetes de records, i he trobat alguns papers (convocatòria i actes de reunions de professors ...), algunes iniciatives meves, una publicació de l'Associació d'Antics Alumnes, ...

(cliqueu per agrandir-los !)

... la vella Escola al carrer d'en Palau:

... el llibre que feia servir, ... i el permís del Govern Civil per una conferència del JMª Vegara !

. . .

La reforma de l'Educació Catalana ...

Tinc previst de fa temps estudiar amb detall les Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya, una llei de país, com la presenta el Conseller. Però la vaga de mestres i alguns articles als diaris i debats a TV3, em fan penjar quatre ratlles amb uns primers comentaris.

Ja ho predicàvem des de la Comissió Europea a partir de 1995: els sistemes educatius tradicionals han de ser revolucionats per adaptar-se als grans canvis culturals, socials i econòmics de les nostres societats. Proposava la Comissió, en la societat dita del coneixement, "boulverser" les pràctiques habituals per anar cap a lògiques de formació i aprenentatge tot al llarg de la vida, el famós i mal comprès lifelong learning !

No es tracta de formació continuada ni permanent, es tracta d'aprendre diferent, d'estructurar els processos educatius, de formació i d'aprenentatge, d'una altra manera. No es tracta de preparar als joves per a fer, primer, de pressa, una carrera i després treballar. Es tracta d'organitzar totes les activitats d'aprenentatge (formals, informals, socials, ...), pensant que haurem d'estar sempre aprenent ... i treballant !

En un article per a la Diputació de Barcelona he fet un breu resum de les propostes educatives de la Comissió Europea, orientades a reformar radicalment els sistemes educatius per a fer-los capaços d'adaptar la seva organització, els seus mètodes pedagògics, els continguts, les tecnologies educatives, de manera continuada. Simplement !

I això requereix, de ben segur:
- més recursos econòmics,
- una organització més capaç d'orientar i fer convergir les possibilitats cap a les necessitats,
- amb unes regles del joc més clares pel que fa l'estatut dels funcionaris educadors.

Alguns representants sindicals temen una privatització, diuen que una escola no és una empresa ...

A mi em sembla que, com diu el Document de Bases, cal dotar de més autonomia els centres i els territoris, perque puguin (en el marc d'unes orientacions generals clares), organitzar i gestionar millor els recursos, motivar millor els professionals, promoure iniciatives socialment necessàries.

Però aquesta capacitat més autònoma de govern, necessita això, més govern: una capacitat forta de direcció a nivell local, amb uns objectius clars, amb unes estratègies ben pensades i concertades amb tots els agents implicats, i amb mecanismes útils de mesura i d'avaluació dels resultats ... i de correcció de les pràctiques inadequades o ineficients !

Això és el què fan totes les empreses que funcionen bé: les empreses guiades per l'interès privat (on l'objectiu màxim és guanyar diners, i la mesura i avaluació de resultats és relativament fàcil), i les empreses de serveis d'interès públic (aigua, transports, sanitat, ...), on es tracta d'oferir els millors serveis amb la utilització més eficaç i eficient possible dels recursos.

L'escola és una organització, una empresa, on s'utilitzen recursos per obtenir resultats. Cal mimar els recursos disponibles, especialment els mestres, per organitzar processos educatius complexos, destinats a alumnes amb motivacions molt diverses, per obtenir resultats relativament difícils de mesurar, i, per tant, amb avaluacions complicades de l'eficàcia i l'eficiència.

De tota manera, que el 30% de joves no acabin la ESO és un indicador contundent, terrible. Si hi afegim els que no acaben batxillerat o els que, després, abandonen estudis universitaris, sembla evident que tenim un sistema absolutament ineficaç, que malversa clarament els recursos públics !

Els 85 anys de la meva mare !

Molts preparatius, però al final tot ha sortit molt bé ! ... Vol en helicòpter per BCN (CATHELICOPTERS),













... i celebració a l'Escala
al Korpilòmbolo ... ... en un weekend càlid i tranquil !

Es pot ensenyar l'enginy ?

Darrerament, en la Comissió d'Enginyers a les Administracions públiques, per reforçar les funcions dels nostres col·legues, s'insisteix en difondre el perfil dels enginyers com a professionals rigorosos i metòdics, que compten, que vetllen per la coherència tècnica, que vigilen la correcta aplicació de les normes, que tenen les idees ben estructurades i organitzades, que no fan volar coloms, que toquen de peus a terra, pragmàtics, ...

Calen aquestes virtuts, lògicament ! Les màquines, els processos, les indústries, els trens i avions han de funcionar eficaçment i de manera eficient.

Però, en els temps que corren,
- quins professionals imaginen noves solucions tècniques a nous problemes ?
- quins professionals pensen les possibles noves aplicacions dels nous coneixements científics ?
- quins professionals desenvolupen les noves tecnologies ? ...

Aprofitant la nova edició del diccionari de la llengua catalana, publicat a la web per l'IEC, he trobat aquestes entrades:


(cliqueu-hi a sobre per veure'l gran !)



Mirant una mica el Pla d'Estudis pels enginyers de la UPC, veig que, gairebé amb el mateix esquema que fa 40 anys, s'ensenyen moltes tècniques bàsiques, sobretot molta ciència (matemàtica, càlcul, química, ...), però no hi he sabut veure cap assignatura específica que expliqui la història de l'evolució tecnològica i els factors que la permeten, que la susciten o que la condicionen, ... ni tampoc sembla haver-hi cap assignatura que ensenyi metodologies per a innovar, per desenvolupar noves tecnologies.

On es promou l'enginy ? l'esperit d'invenció, ... la innovació ?

Fent broma, explico molts cops que jo (enginyer d'organització), encara no m'he trobat mai un polinomi en l'exercici de la meva professió. I a la carrera vaig passar a la primera el primer curs, fent extraordinàries integrals triples amb límits variables ...

Comentaris ? Reaccions ? Parlem-ne !

Un sopar per compartir, per contrastar ...

... a partir de l'impuls d'en Pere Lleonart, d'en Joan Catà i d'en Pere Vilaseca.

La seva idea és reunir un grup de gent, mataronins i maresmencs, de diverses procedències ideològiques i professionals, interessada en debatre, de forma oberta, temes actuals relacionats amb Mataró i/o el Maresme. Inundats com estem d'informacions, sembla del tot convenient compartir-les, verificar-les, contrastar-les amb altres ciutadans interessats.

En principi, m'ha semblat bé col·laborar amb ells, em sembla interessant suscitar debats i contrastar visions. Amb la meva vocació de "fontanero", preocupat perquè les coses funcionin, pels mecanismes (o ginys) de cooperació, he penjat un blog a la web. De tota manera, haig de confessar que em preocupa més, ara per ara, trobar gent amb qui compartir actuacions progressistes, renovadores, innovadores, transformadores de la nostra complicada realitat, que no pas contrastar visions d'ampli consens ...

Em preocupa la confusió de valors, de principis, d'objectius generals de l'acció política. Voldria sentir-me part d'un col·lectiu que milita realment, desinteressadament, per millorar la nostra convivència, basada en la millora les capacitats i l'autonomia de les persones i en la seva solidaritat, en l'equitat i la justícia, etc.

Es evident la crisi dels partits, de la seva capacitat d'implicar la ciutadania en la reflexió i la participació efectiva en les problemàtiques col·lectives. Des de la meva tornada de BXL, des d'una posició relativament original (d'algú que no busca un lloc de treball amb sou, ni un càrrec, sinó que pretén ser útil, cooperar, aportar experiència, ...), he pogut constatar les petites mesquineses, els petits interessos, recels, desconfiances, i maniobres per defensar posicions personals i interessos corporatistes. Un gran amic em deia que el meu problema és que no se'm pot comprar ...

Fins i tot estic pensant en demanar una petita excedència del PSC (no sé si és previst als estatuts ...), perquè ja fa temps que tinc la sensació que caminem amb el pas canviat, i, visiblement, no sembla que interessi massa comptar amb les meves petites però dignes (penso) aportacions ...

De fet, des de la crisi que va acabar amb la meva presidència al CSdM, encara no he pogut debatre sobre els problemes de fons. Hi ha hagut malentesos sobre actituds i reaccions, sobretot mediàtiques, però ningú ha discutit les meves propostes.

Per tant, hi ha divergència en maneres de fer, en maneres de comunicar i d'informar, en valors i principis ètics que cal respectar, per sobre de càlculs suposadament electoralistes, per sobre de les picabaralles politiqueres. Després d'un parell de gestos de part meva, i veient l'ambient cristiano-catòlic existent, tenia l'esperança que un dia veuria un gest caritatiu de conciliació amb un fill pròdig. Penso doncs sobre el sentit de la meva militància ...

Insisteixo, personalment, tinc més necessitat, ara per ara, de fer i transformar que de reflexionar. Ja hi ha moltes idees sobre la taula de coses a millorar. Per citar-ne un d'emblemàtic: l'Informe sobre Bon Govern i Transparència del conseller Vallés, de l'anterior Govern, el 2005. O la necessitat d'aprofitar les iniciatives de la Unió Europea en l'àmbit de l'educació i la formació professional.

On fer-ho ? si no estàs en alguna administració, en alguna organització o institució, si estàs out de tot aquest món, si ets simplement un ciutadà normal, ... resulta difícil poder contrastar i discutir amb les maquinàries gestores establertes. No hi ha problemàtiques senzilles ...

Els partits polítics són indispensables a la democràcia. Però militar-hi, sembla complicat. Molts, des de dins, exclamen "cuerpo a tierra, que vienen los nuestros" ! Potser calen nous instruments de militància ? Hi ha encara militants desinteressats, motivats per l'interès general, disposats ? Truquem-nos !

Malgrat tot, jo voldria seguir estant a punt, disposat.

així, així actua, l'altre jerarquia, la del PP de Madrid !

. . . i les explicacions de la Pilar Rahola, tant clara i pedagògica com gairebé sempre:
(cliqueu per llegir !)

Un gest molt digne de Jorge M. Reverte ...

... en un doble sentit:
- per explicar una vivència íntima, dolorosa i complicada,
- per fer-ho en homenatge al doctor Montes, metge de l'Hospital públic de Leganés.


Val la pena llegir tot el relat
a El País del diumenge 3 de febrer 2008


Ens hi hem d'anar preparant, però no trobem massa el moment ...

Blair, el nostre president ? No !

Aquest diplomàtic belga ens alerta de l'inconveniència de nomenar president del Consell Europeu, segons la nova formula prevista en el Tractat de Lisboa (un mandat de 2 anys i mig ...), a l'ex primer ministre britànic, Tony Blair.

L'article a El País, del 10.02.2008, és clar i precís !

Jo podria afegir-hi més arguments, a partir de la meva experiència amb l'europeísme anglès, a la Comissió. Només un breu apunt. La senyora Tatcher era clarament anti-europea i ens menystenia. Blair, més murri i espabilat, des de posicions molt poc solidàries i cooperatives, va pensar que la Unió era una oportunitat de negoci que calia aprofitar.

Resultat, més del 80% de contractes d'expertesa (estudis, anàlisis, avaluacions, prospectiva, ...) eren per consultores angleses ... colonialisme intelectual, vaja ... i ara presidint-nos ? NO !!

Imaginar la filosofia d'IKEA per l'Àfrica ...

... i per tots els pobles amb tecnologies domèstiques endarrerides !

Soc un fanàtic d'IKEA, de la filosofia de concepció de mobles que inspira aquesta potent empresa. Des del '89, quan els vàrem descobrir a BXL, amb la meva dona, som habituals passejadors de les seves botigues (hem visitat la central a Stockholm), i jo ja he muntat 4 cuines amb les seves solucions. Gairebé em sé el Catàleg de memòria !

Funcionals, pràctics, senzills, ben dissenyats ... tot i que darrerament proposen algunes "horterades" fent concessions a estils recargolats d'altres èpoques.

Fa uns quants anys, el 2000, arran d'un viatge al SENEGAL, vaig pensar que caldria impulsar una moguda com la d'IKEA pels pobles africans. Aplicar la seva filosofia a les necessitats concretes dels homes i dones d'aquell continent, imaginant solucions possibles en el seu context: estils de vida, recursos, materials, ... Em va xocar especialment el dur treball de les dones amb gibrells al cap fent quilòmetres per anar a buscar aigua.

I fins i tot vaig fer quatre gargots per imaginar un possible disseny funcional, tenint en compte camins, no vessar l'aigua, aixeta de sortida, materials, ... !

Ara penjo aquesta idea després de veure al suplement de El País, amb el New York Times, (del 7.02.2008), l'iniciativa d'Envirofit i del Aprovecho research center (patrocinats per la SHELL ...), per impulsar la utilització de petits forns de llenya que aprofiten millor l'energia i eviten fums nocius. Curiosament, quan érem al Senegal, ja hi havia propaganda a la tele de forns de ferro més eficients.

Com que no he trobat via Google la notícia en castellà, penjo les imatges en anglès directament del NYT del 22.01.2008 ...

A predicar EUROPA, a IGUALADA !

L'esquema de la meva presentació:
que podeu veure a slideshare.net:









Com a referència interessant, l'editorial de Le Monde d'avui, comentant la revisió constitucional aprovada pels parlamentaris francesos a Versailles, amb el títol: L'EUROPE SANS GLOIRE ... i que acaba dient que "Il faudra, demain, plus que des habiletés tactiques pour redonner sens et dynamique au projet européen. Or celui-ci reste, en dernière analyse, la seule arme sérieuse dont dispose encore le "Vieux Continent" pour se protéger des bouleversements vertigineux dans lesquels la mondialisation, l'émergence de l'Asie et la menace terroriste nous entraînent.

Si el seu deu existís ...

... ja els hauria fotut fora, com va fer el seu fill, diuen, amb els mercaders del temple !

Els bisbes recomanen no votar a partits que negocien amb terroristes ...

La hipocresia, la mentida, el cinisme, la manipulació, ... sembla no tenir límits per aquests personatges ! (mireu el video del José Blanco, clar, precís, directe ! )

No m'agrada parlar-ne tant, però no hauríem de callar, ... COLLONS !!!
M'agradaria veure reaccions dels feligresos de bon cor, que n'hi ha molts !

De bisbes, en canvi, no sembla que n'hi hagi gaires de valents: la nota de la Conferència Episcopal va tenir 17 vots a favor, un en contra i un en blanc ... i hi havia 4 absents.

La meva petita contribució, aquesta foto que retrata molt bé la jerarquia catòlica espanyola:

i una crida a les ovelles del ramat catòlic: reaccioneu !

... i ho han fet: aquí teniu un senyal de dignitat, de l'organització Esglesia Plural !