30 de novembre 2008

Spaguetti a la Bolonyesa

Ja fa temps que l'olla de Bolonya cou la necessària reforma del sistemes educatius. Des del primer acord el 1998, han passat 10 anys. I aquí, encara no està adoptada una idea tant senzilla com la del 3 + 2, amb uns criteris de mesura de continguts, en la perspectiva d'ensenyar a aprendre, deixant enrera la simple transmissió rutinària d'informacions.

I l'olla bull ara amb l'ocupació d'Universitats: patètica !

Penjo tres idees:
- una crida desesperada al bon sentit comú de Antoni Font, catedràtic, (carta a LV 30.11)
- una "foto" de Salvador Cardús sobre els ocupants i els indecisos i timoratos rectors (LV 26.11)
- una reflexió de Manuel Castells sobre una nova governança necessària a les Universitats (LV 29.11)


Cofois i decadents, tots plegats irresponsables ... és cada cop més evident que necessitem una revisió profunda, en molts àmbits, de les maneres de governar !

A Mataró es va parlar aquesta setmana de participació, d'obrir una mica les finestres dels despatxos dels qui manen. Jo penso que cal millorar les maneres de governar, canviar despatxos !

Castells ho resumeix dient que cal "renovar la gobernanza universitaria, empezando por la elección de los rectores" per combinar una direcció estratègica global pública, amb una gestió acadèmica descentralizada ...



(cliqueu a sobre dels articles per llegir-los !)

28 de novembre 2008

Enginyers, encara

A finals d'octubre vaig ser a casa d'una amics a BXL. Tenen la seva filla a Londres, on acaba de començar estudis d'enginyeria civil. Estaven una mica inquiets, perquè, les primeres setmanes, la noia els hi explicava que en comptes de classes havien fet sortides pel Tàmesi (Thames) a veure ponts, i que ara tenia de construir i presentar petits enginys inspirats en les estructures dels ponts i en el control de fluxos líquids.

Jo vaig intentar tranquil·litzar-los, doncs em sembla que és això el què cal fer: comprendre problemes tècnics concrets, imaginar i desenvolupar possibles mecanismes o enginys, constatar prestacions dels diversos materials, buscar maneres de lligar-ho tot ...
Progressivament, quan els alumnes han constatat els problemes, han comprés la finalitat de les solucions tècniques i han constatat la dificultat de la concepció, disseny i construcció d'aparells, d'enginys, o la necessària organització dels processos de fabricació, aleshores els profes poden aportar respostes a les preguntes que han ajudat a suscitar.

Senzill, lògic, bon sentit comú.

Jo sempre he pensat i explicat que és així com l'educació ha de funcionar: suscitar la curiositat, ajudar a plantejar qüestions, i aportar respostes o acompanyar l'aprenent/estudiant a trobar-les. Tot el contrari del que, des de fa dècades, es fa a l'Escola d'Enginyers de Barcelona, que jo vaig patir a finals dels '60. Ja ho he explicat en altres notes d'aquest blog.

Torno sobre el tema per l'anècdota dels meus amics, i aprofito per comentar un article de Pedro Nueno a La Vanguardia del 23.11.2008 (Estafando), i unes converses amb companys del Col.legi d'Enginyers.

Diu Nueno (que va estudiar enginyeria), que se sent estafat perquè, de petit, imaginava que quan seria gran (ara) aniria a la lluna, que els robots ferien el treball dels humans, que els ordinadors gestionarien les empreses, que podria anar a Nova York en 15 minuts, que l'energia seria molt barata, ... i ara constata que tornen els tramvies i les bicicletes, que les fulles de la tardor les recullen persones i no màquines, que els semàfors no funcionen i que els cotxes van cada vegada més a poc a poc !
Em sembla que té una concepció tecnicista de l'enginyeria: com els economistes (que només pensen en tants per cent), els enginyers haurien de fer enginys per anar cada cop més de pressa, més lluny, i disenyar màquines per fer cada cop més coses més automàticament.
I es pregunta: què els oferirem als enginyers del futur que avui comencen a estudiar ? Si no som més ambiciosos, diu, no s'hi apuntarà ningú.

Els companys enginyers, discutint de Bolonya (en parlaré més endavant), diuen que a Alemanya i a Anglaterra, efectivament, el primer cicle de 3 anys dels estudis d'enginyeria té una component molt més pràctica, molt més orientada a formar tècnics professionals operatius, que poden ser útils fàcilment, si volen, a les indústries. Si volen continuar, rèben, aleshores, la formació més científica o metodològica (mates, física, química, electrònica, ...) que puguin necessitar. Perfecte !
En aquest cas, la meva sorpresa ve de descobrir que el què em semblava un somni utòpic (llegint Freinet, La Educación por el Trabajo, 1970), resulta que inspira els països avançats. I que, aquí, els més directament concernits (Col·legi, Escola), ho saben. Mentre la màquina de l'ETSEIB continua malformant, estafant, d'alguna manera, als joves enginyosos innovadors, que han de patir un calvari de 2 o tres anys, abans de poder tocar (els qui passen), temes tècnics o tecnològics (estudi de les solucions tècniques).
I no passa rés. Deu haver-hi un enorme tap, com deia fa temps l'Antoni Puigverd. Ningú gosa moure's o aixecar el dit. Control de l'Estat ? Inèrcies, petits interessos corporatistes, manca de capacitat de proposició, por al risc i a la veritable innovació ... ?

El senyor Nueno se sent estafat, i a mi em sembla que és l'Escola qui em va estafar, ... i potser encara segueix estafant.

En uns moments de crisi en que es podrien/s'haurien de reconsiderar moltes de les lògiques que dominen el "progrés" (sempre més i més ...), els enginyers hauríem de jugar un paper important repensant tècniques i tecnologies, productes i processos. Hauríem d'oferir als qui avui comencen aquest repte tecnològic apassionant, al servei d'una societat més raonable, més equilibrada, més cohesionada, ... i més justa ! I l'Escola hauria de fer el primer pas, sortint de les tradicions i les inèrcies que ens han portat fins aquí. Tot un programa !

Quan ja tenia acabat el redactat, llegeixo l'article de Joan Subirats a El País d'ahir, 27, sobre la classificació d'Universitats. Seria bo disposar d'avaluacions comparatives sobre resultats de les Escoles Tècniques europees en termes d'eficàcia del procés i dels resultats obtinguts, en termes de capacitat tecnològica i innovadora dels seus alumnes, per exemple.

27 de novembre 2008

Innovar en la formació professional ?

He anat a aquestes jornades del CCFP atret per l'anunciada conferència sobre "La innovació en els sistemes de formació professional", del flamant professor de l'UAB i "expert" de l'OCDE, en Jordi Planas.

Ens varem conèixer el 1990, essent jo funcionari a la Comissió, i responsable d'avaluació de polítiques del Fons social europeu. Li vaig encarregar fer el secretariat d'un grup d'experts europeus per elaborar un esquema funcional per la planificació, la millora i la gestió de polítiques regionals de formació professional. Es tractava de poder comptar amb especialistes reconeguts de grans països, i per escombrar una mica cap a casa, li vaig oferir al Jordi Planas aquesta oportunitat. I, malauradament, la seva aportació va ser un desastre.

Em va semblar que li agradaven les enquestes, els números, els percentatges, des d'una perspectiva del recercador de correlacions, però sense cap visió estratègica del què són les polítiques, i, molt menys, sense cap visió del què volia dir cooperar entre experts europeus per promoure (i finançar amb molts calers), innovacions en les polítiques regionals de formació professional.

Per això, ara, 18 anys després, m'ha semblat interessant anar a veure què deia sobre la innovació en els sistemes de formació professional, i comprobar si havia progressat en les seves competències. Hem començat malament perquè es presenta com a expert de l'OCDE, quan és, de fet, un expert internacional que participa en un programa finançat per l'OCDE, que és una cosa molt diferent ...

En la seva exposició, en comptes de parlar de la innovació en els sistemes de FP, ens ha parlat, de fet, sense prevenir-nos, d'un programa que pretén proposar un model metodològic sistèmic i dinàmic per a avaluar les innovacions en la FP, un programa, ens ha dit literalment, "que té un caràcter experimental, és a dir que, a més de realitzar les avaluacions d'innovacions concretes, té com a objectiu central experimentar la metodologia proposada a fi de que serveixi per proposar-ne una que sigui generalitzable, almenys, per als països de l'OCDE ..."

I què són les innovacions sistèmiques ? doncs "qualsevol canvi dinàmic en el conjunt del sistema que pretengui incorporar un valor afegit als processos educatius". No puc resumir aquí la conferència. Només apuntar que ens ha dit que el coneixement, la knowledge base, és molt important, que necessita "informacions en profunditat i, sobretot, "sostenibles", més continues que puntuals, que cal comptar amb les explícites i les tàcites, i considerar les quantitatives i les qualitatives ...".

Cap referència a cap política regional innovadora. Quan algú li ha preguntat si podia donar algun exemple d'innovació, ha dit que no en coneixia cap de recent però que recordava que, fa anys, a Olot hi havia una escola de FP molt integrada en l'entorn. Genial !

Perplex, en acabar, he contrastat reaccions entre diversos assistents que considero assenyats, i el consens era total: quin desastre !

Com és guapot i porta barba, com parla pausadament, amb mirada profunda i qüestionadora darrera d'ulleres enfosquides, fent veure que diu coses molt importants, molt complexes, molt científiques, buscant sempre amb dificultats condensar el seu gran saber per explicar-lo a uns ignorants, potser més d'un haurà quedat efectivament una mica acomplexat ...

Com aconsegueix algú així ser convidat a donar la conferència d'obertura d'unes Jornades catalanes sobre la FP en uns moments que es presenten durs i difícils ?
Qui l'ha proposat ? Qui s'ha assegurat que parlaria del què interessava als assistents, és a dir, d'innovar realment per millorar la FP ? Algú recollirà aquest sentiment, que m'ha semblat general, i prendrà mesures ? Jo ho he considerat una falta de respecte, un menyspreu a la FP que malviu probablement gràcies al voluntarisme de professionals que innoven cada dia aguantant el sistema malgrat tot.

No m'agrada criticar, disculpeu, però la incompetència presumptuosa m'exaspera. Venia calent de sentir, ahir, al Robafaves, la presentació de Xavier Roig del seu llibre sobre la "Dictadura de la Incompetència" ... del que potser en parlaré un altre dia.

Deixeu-me afegir, per acabar amb les Jornades, que, un cop més, quan, a la Unió Europea, governs i administracions reforcen les seves activitats de cooperació i de coordinació per millorar els sistemes, aquí continuem esquivant-los, convidant un patètic i pretensiós expert a parlar d'un mètode sistèmic de mesurar innovacions sistèmiques amb informacions sostenibles, explícites i tàcites, amb quatre gotes de nacionalisme ... quebecquois !

Sortosament, confio que les properes intervencions tindran el nivell necessari: Endavant !

Projecte de Llei d'Educació de Catalunya: unes petites esmenes ...

... per a la seva tramitació en el Parlament, iniciada el passat dia 11.
(en la tramitació de la Llei de la reforma de l'ICS vaig fr propostes via blog i algunes van ser incorporades a la Llei. Ho torno a provar. I aquest cop, a més, les enviaré via la web del Departament, que ha previst una manera directe i senzilla d'enviar suggeriments, que el Conseller contestarà, diuen !).

Globalment em sembla bé: No conec prou bé la realitat del país per apreciar-ne totes les implicacions del què s'hi diu i del què no s'hi diu ... però constato actituds massa conservadores, poc innovadores, en molts representants dels educadors.

Considero molt important dotar de capacitats autònomes d'organització els centres, reforçar la professionalització, les responsabilitats i les competències dels directors, afavorir la coresponsabilització, la cooperació i la coordinació entre els diferents nivells de govern, i dotar a tothom (gestors i òrgans de govern i de participació) dels instruments adequats, útils, manejables, per a la planificació, seguiment i avaluació de les activitats, en base a objectius clars, comprensibles, realitzables i mesurables, si pot ser.

Els sistemes educatius estan en crisi en general, i gairebé tothom està d'acord en que cal revisar-los, canviar la lògica formal del segle XIX i obrir-los a les noves realitats culturals, socials, tecnològiques, econòmiques i demogràfiques del segle XXI.

A la Unió Europea, des dels '90, es resumeix aquesta obertura amb el concepte de lifelong learning, aprendre tot al llarg de la vida, que no vol dir, només, seguir aprenent sempre, sinó aprendre, i ensenyar, diferent. No és ara el moment d'explicar aquestes idees. Si algú vol, la Comissió ofereix ampli (i de vegades laboriós) accés a piles de documents i reflexions. Jo les he resumides en alguns treballs, accessibles via aquest meu blog, a la carpeta educació/formació (a l'esquerra ... )

Només voldria, amb tota la humilitat d'un ciutadà preocupat, amb tot el respecte pel treball dels nostres representants, oferir alguns suggeriments que poden retocar alguns detalls significatius del Projecte. Som'hi:

A l'exposició de motius, abans del penúltim paràgraf, seria interessant afegir una referència a la Unió Europea: hi som o no hi som ? No pot ser que en tot el text no aparegui cap referència a la nostra benvolguda Unió, en un país, el nostre, diuen, més europeu que cap altre. Sobretot si la música (com deia el Conseller Maragall) del Projecte, sona molt semblant a la música europea.
Esmena 1: afegir una petita frase com ara: "La Llei s'inspira, també, en les orientacions que progressivament la Unió Europea, en estreta coordinació amb els governs i administracions dels Estats membres, ha vingut adoptant per acompanyar la necessària adaptació dels sistemes educatius a les noves exigències socials, culturals i tecnològiques".

A l'article 2.a, el punt 14 estableix el principi de l'impuls de l'educació al llarg de la vida, per darrera d'altres principis, com el respecte i el coneixement del propi cos, per exemple. I en l'apartat b, es parla d'habilitació per a l'aprenentatge permanent. Perquè no donar-li una mica més de rellevància a aquesta "pedagogia emergent" ? L'article parla de transmissió de valors, de formació, de capacitació, ... no s'hi podria afegir el clàssic ensenyar i aprendre a aprendre ?
Esmena 2: En l'apartat 2.a, (principis generals que inspiren el sistema educatiu), pujar el punt 14, posant-lo després del punt 6, amb un redactat com ara:
"la utilització de mètodes pedagògics i continguts derivats de considerar que els alumnes hauran de seguir aprenent tot al llarg de la seva vida".
i
Esmena 3: en l'apartat 2.b, com a principi d'ordre específic, substituir el redactat del b.4 per aquest:
"la promoció d'actituds i competències en els alumnes que els preparin per aprendre a aprendre tot al llarg de la seva vida".

A l'article 2.c, principis d'ordre organitzatiu, en el punt 9, en coherència amb la resta de l'articulat de la Llei (que parla de consorcis en els articles 140.2 i 146.4, equivalents, potser, als local learning partnership que propugnen a Brussel·les el Consell i la Comissió ...), caldria potser afegir els agents socio-econòmics i tecnològics:
Esmena 4: El punt 9 de l'article 2.c quedaria:
"la coresponsabilització dels ajuntaments amb l'acostament de les decisions al territori, als agents socio-econòmics, tecnològics i culturals, i a la ciutadania".

A l'article 3 punt 1, en coherència amb el què es diu a l'article 2, punt b.3, sobre la incorporació de l'alumnat a la societat i al món del treball, i en coherència amb la idea de què cal aprendre a aprendre tot el llarg de la vida, afegir la idea de continuïtat al desenvolupament, i l'aspecte professional en parlar de la personalitat de l'alumnat:
Esmena 5: l'article 3.1 quedaria:
"L'alumnat té dret a rebre una educació integral orientada al ple i continuat desenvolupament de la seva personalitat en els aspectes físics, intel·lectuals, emocionals, socials, professionals i culturals.

A l'article 126.3, que parla de les funcions del Consell Escolar, considerant que la Inspecció avalua els centres i controla l'assoliment dels objectius (art. 163.a), i que el director impulsa l'avaluació del projecte educatiu (art. 130.5.i), i que el consell escolar avalua els resultats de la programació general anual, es podria enriquir i enfortir el paper del consell afegint-li, també, la funció d'analitzar periòdicament les avaluacions realitzades per la Inspecció:
Esmena 6: afegir a l'article 126.3 un nou punt després del punt a:
"analitzar periòdicament els resultats, conclusions i recomanacions de les avaluacions del projecte educatiu realitzades per la Inspecció amb la impulsió del director;"

A l'article 129.3 es diu que tots els projectes de direcció han d'incloure indicadors per a l'avaluació de l'exercici de la direcció. Per consideracions metodològiques, els indicadors sempre es corresponent a objectius específics o operatius. Per tant seria bo afegir objectius al redactat dels punts 1 i 3:
Esmena 7: modificar el redactat del punt 129.1, que quedaria:
"1. . . . El projecte de direcció, en el marc del projecte educatiu del centre, ordena el seu desplegament per al període de mandat, estableix orientacions i objectius del mandat, i concreta la seva estructura organitzativa."
i
Esmena 8: modificar el redactat del punt 129.3, que quedaria:
"3. Tots els projectes de direcció han d'incloure objectius quantificats mesurables sempre que sigui possible, i els indicadors necessaris per al seguiment i l'avaluació de l'exercici de la direcció".

26 de novembre 2008

Ho haveu vist !?

Com diu aquell esparverat culé del Camp Nou:
ho haveu vist !? (cliqueu-hi a sobre per ampliar-ho !)
Aprofitant potser la campanya del nostre Govern, aquest centre promociona els seus serveis per facilitar esdevenir funcionari !

Mentre el Departament responsable de la funció pública catalana intenta imaginar mesures de reforma aplicant el estatuto básico del empleado público, ser funcionari continua essent vist com un xollo extraordinari, per tota la vida !

En l'estatuto básico, que ha de regular la relació entre qui contracte (l'administració) i el contractat (el funcionari), establint bàsicament els deures (sobretot, lògicament, treballar) i els drets (condicions i retribucions), la regla bàsica és que, pel fet de passar oposicions, qui les guanya adquireix el dret d'ocupar un empleo público. I el "estatuto", renovat recentment a Madrid pels progres sociates, preveu, agosaradament, que si algú no funciona, pot ser mogut de la seva cadira ... a una altre cadira.

I tots, allà i aquí, discutint com es podria fer la evaluación del desempeño !

Portem gairebé 30 anys d'autogovern i encara hi donem voltes.
Es va fer un Congrés Català de Gestió Pública (2002), es va elaborar un Llibre Blanc (2005), l'Informe sobre Bon Govern i Transparència dirigit per JM Vallés (2005) aportava idees polítiques interessants. I, a hores d'ara, no sé si hi haurà la capacitat, la visió, la voluntat, i el coratge d'afrontar la problemàtica amb idees fortes i realment modernitzadores.

En l'enquesta periòdica al personal, la Comissió Europea pregunta als seus funcionaris comunitaris, per exemple, si:
- les responsabilitats atribuïdes els fan sentir que el seu treball és important,
- s'esforcen en el seu treball per tal de contribuir als objectius de la Comissió,
- es senten orgullosos de treballar per la Comissió,
- consideren que servir l'interès públic europeu és important per a la seva vida,
- estan disposats a fer sacrificis pel bon funcionament de la Unió Europea
- . . .
Algun dia comentaré els resultats !

Aquí continuem promovent la cultura del xollo, i, alguns, enyorant el Sarkozy, somniant en el què va dir al principi del seu mandat ( X )

Pensant en les del "canalillo" ...

Ens explica el Manel que a les Corts anomenen així a les senyories que ensenyen excessivament, maliciosament, interessadament , la "regatera".

Alguna vegada he pensat que la reacció homòloga dels homes hauria de ser, potser, d'anar amb la bragueta oberta ...

La veritat és que més aviat m'atabala que algunes senyores m'ensenyin ufanoses mig pit, fent qualsevol gest descuidat, distret. Tot i que m'agraden els pits de les noies, de les dones, com a símbols d'acolliment, d'amor, de vida. Però no com a esquers per enganxar o distreure gent de bona fe ...

Recordo una visita al president de la Comissió de Política Regional, al Parlament Europeu, Roberto Speciale (Gauche Unitaire Européenne), que tenia una assistent amb uns pits enormes que els ensenyava descaradament a botons oberts. Teníem de parlar de mesures contra l'atur dels parats de llarga durada, i vaig haver de dir-li que o ella parava, o jo prenia la mesura de tornar un altre dia ...

Per això, aquesta imatge a La Vanguardia del dissabte 22 em va impactar per la serenor i la dignitat de la performer: les coses clares, transparents, directes, sense amagus !

08 de novembre 2008

02 de novembre 2008

Retorn a BXL, per relligar contactes de la Diputació de Barcelona

Ja gairebé els havia oblidat, els tiquets d’embarcament (?) a l’avió: els darrers anys hi anava i venia cada setmana, gairebé 100 vols per any …
Els dies 29 i 30 varem visitar col·legues de l'època, a l'àrea d'Educació de la Comissió, i alguns bons amics (el Jaume Bardolet, el Rafa Valls i l'acollidora Emi).

Gairebé tots coincideixen en lamentar:
- la dictadura dels juristes procedimentals, dels auditors controladors, la por al risc, que mata la innovació operativa;
- la manca de visió i de lideratge dels dirigents actuals d'Educació i d'Ocupació, que desmotiva els funcionaris i condiciona el paper motor de la Comissió;
- l'enfocament excessivament parcel·lat (puzzle) de les activitats, que dificulten una visió comprensible de les reformes proposades per la Unió, concertades entre els Estats membres.

Des de fora, se'ls veu entretinguts gestionant la màquina, però se'ls nota preocupats per no poder assegurar l'impacte polític de les seves actuacions … Volen difondre i disseminar els resultats, però encara no saben ben bé com sintetitzar-los, com valoritzar-los, com digerir-los per obtenir elements estratègics pel "mainstreeming", és a dir, per facilitar la millora de les polítiques dels Estats.

L'OCDE continua ofertant millors elements als policy makers: per exemple, el seu darrer rapport sobre Improving School Leadership. Tots els concernits per la nova Llei d'Educació catalana l’haurien de llegir.

L'activitat a BXL continua essent, malgrat tot, trepidant: activitats, reunions, comitès, comunicacions, conferències, resolucions, publicacions, llibres verds, … Seguir-la adequadament justifica les oficines catalanes (acollidores, obertes, motivades): la Delegació del Govern depenent de la Secretaria per la Unió Europea, i l'oficina de la Diputació de Barcelona.

Continuo pensant que fora més eficaç i eficient que les dues oficines compartissin espai i recursos. Però malgrat els canvis de colorido polític hi ha les mateixes resistències i recels de sempre que impedeixen solucions d'interès general.

La dimensió local en les polítiques de la Unió queda una mica descuidada, efectivament, tot i que alguns varen apreciar el suggeriment sobre les possibilitats del nou Tractat (art.III.285), si s'aprova, per reforçar el paper dels governs locals en les polítiques europees. Els governs regionals tenen el seu Comitè, tot i que varem poder confirmar les seves limitacions ...

Finalment, varem visitar també la Representació Permanent espanyola davant la Unió. Impactants les explicacions sobre la cooperació estratègica i política dels Estats membres de la consellera d'Educació, Matilde Vazquez (que no ens va semblar massa ben educada): "si, bueno, ahora se reunen y hablan más … ". No semblava que això, per ella, tingués massa importància política: "más papeles, más reuniones, ... "

Si volem ser presents en foros internacionals, si volem aprendre o si volem influir i vendre les nostres propostes, hauríem de disposar d'aparells més competents al servei d'estratègies polítiques d'interès general i estatal. Però sembla que seguim com fa molts anys … malgrat incorporacions voluntaristes. Com la recent, com a conseller autonòmic, del germà del Xavier Vidal-Folch, que necessita tirar floretes a la màquina burocràtica espanyola a BXL per fer-se perdonar la intromissió, per superar els recels i les desconfiances històriques cap a las regiones que venen ara a complicar les coses.

Dues anècdotes:
- la grollera actitud d'un expert noruec intentant vendre, encara, les meravelles del seu país a uns "ignorants" del sud;
- la voluntarista actitud d'alguns entrevistats passant-nos en paper els documents, com si no hi hagués l'accés via web, mentre jo els hi explicava les funcionalitats potents i gratuïtes del delicious