Després de l'anunci de creació del grup de "savis" per reflexionar sobre el futur d'Europa, he tingut l'oportunitat i el plaer intel·lectual de parlar-ne força estona amb el Joan Majó, un dels savis més innovadors i pragmàtics que ha nomenat Montilla, el Joan Majó.
El meu esquema lògic seria aquest:
El meu esquema lògic seria aquest:
- la construcció europea ha donat, fins ara resultats molt importants;
- la Unió té dificultats de consolidació originades pel procés d'ampliació, i pels fracassos repetits per tal de millorar el seu sistema de govern;
- amb aquests handicaps, la Unió s'enfronta als importants canvis que les economies asiàtiques, sud-americanes estan provocant en l'equilibri socio-econòmic mundial ...
- ... i ara s'enfronta a una crisi gravíssima que ningú sap quan tocarà fons, i sobretot, no es veuen gaires idees estratègiques que inspirin confiança per superar-la.
La Unió Europea necessita dotar-se d'un projecte, d'una estratègia global coherent, equilibrada, respectuosa, operativa, possible, per sobreviure en aquest marasme que s'acosta, i poder aportar estabilitat i valors socials i democràtics al procés de reordenació mundial.
Els savis catalans poden aportar-hi idees.
Però, sigui quin sigui el projecte, per impulsar-lo amb credibilitat i força, caldrà que els ciutadans europeus l'entenguin, l'assumeixin, i estiguin disposats a jugar-hi, a compartir els esforços i riscos que sense dubtes comportarà.
En altres paraules, poc podrà jugar la Unió Europea en l'escenari mundial si els ciutadans europeus no estan relativament cohesionats, si no hi ha un nivell suficient d'adhesió al projecte, si no hi ha un sentiment de pertinença, de confiança en l'acció conjunta dels europeus.
Per tant, hi ha dos problemes: tenir projecte global, i promoure l'europeisme ciutadà.
Respecte del primer, jo no hi entenc massa, tot i que tinc les meves idees.
Respecte del segon, em sembla que sí que hi ha vies d'actuació concretes a l'abast. No per fer més campanyes de publicitat i propaganda sobre els resultats de la Unió, sobre la pau, la seguretat, el desenvolupament i l'estabilitat que ens ha aportat.
Calen actuacions orientades a promoure vivències compartides d’europeisme, calen iniciatives i programes per promoure la cooperació, l'intercanvi d'experiències, de problemàtiques i d'iniciatives innovadores. Ho he escrit ja moltes vegades en aquest blog (mireu la carpeta sobre la Unió Europea). Només tocant la diversitat europea i compartint concretament problemes i perspectives es pot generar sentiment europeista.
Calen programes concrets de suport a la cooperació tècnica, social, cívica, administrativa basada en la participació concreta de persones, de gestors, de treballadors, de professionals, gerents, administradors. Hem sigut molt temps beneficiaris, ara hem de ser ciutadans actius.
És probablement idealista, ja ho sé. I difícil de predicar i promoure, després de dècades de pensar només en la competitivitat ... Però, o cooperem, o ens ensorrarem tots plegats !
Ahir també, dijous, a la contra de La Vanguardia, el president del Parlament Europeu, HG Pöttering, semblava tenir només els professors d'història com a recurs per animar els ciutadans a votar a les properes eleccions europees.
I avui divendres, l'Antoni Puigverd, amb la seva delicadesa i serenor habitual, a partir de l'experiència Obama, aporta idees sobre definició de projectes col·lectius i creació d'esperit comunitari: s'ha de llegir !
(cliqueu-hi a sobre per ampliar !)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada