Transparència i rendició de comptes ...

... en un seminari organitzat per la Fundació Jaume Bofill, el passat 23-F (!), amb dues parts:

1. la presentació de la mexicana Emilene Martínez Morales, del National Security Archive, organisme hostatjat per l'Universitat George Washington, sobre la Freedom of Information Act (FOIA) i les polítiques dels diversos presidents. Esperançador el canvi radical d'actitud de Barack Obama.
   Però el què explicava l'Emilene em va fer pensar en el cru article del Gregorio Morán a La Vanguardia del dissabte 21, Buitres de Estado, en el que diu que "hemos vuelto a la práctica del Estado antiguo, que se caracterizaba por ser implacable con los débiles y benévolo con los poderosos ..."

2. la presentació de l'estudi en curs sobre la rendició de comptes com a eina per a l’aprofundiment de la democràcia, dirigit per Eduard Jiménez de la consultora Territoris i Organitzacions.

Iniciativa interessant i suggeridora, que analitza tant els governs i administracions com institucions i organitzacions socio-econòmiques (sindicats, patronals, universitats, fundacions, ...). Els resultats no semblen massa positius, diuen, en un context on la propaganda mata la rendició de comptes, i la politització ofega el debat rigorós sobre valors i resultats

Legislació sobre accès a la informació i polítiques de rendició de comptes, em semblen dos elements importants per la millora de les formes de govern, per millorar la governança. Fa pocs mesos feia una nota sobre IVALUA, sobre la importància, també, de la funció d'avaluació en el procés general de governació.

Però em sembla que cal insistir en la necessitat de pensar de manera integrada totes aquestes funcions. No es poden rendir comptes, per exemple, si no és ben clar quins eren els objectius. Estem massa lligats encara a la tradició del pressupost i la memòria, i poc habituats a discutir de plans i estratègies reals d'actuació. Massa formalitats, massa litúrgia procedimental ... per amagar l'ou, probablement.

Si tot el cicle de govern no és homogeni, coherent i ben articulat, les funcions específiques del cicle, és a dir les anàlisi dels problemes, la prospectiva d'estratègies possibles, la planificació i concertació d'objectius, recursos i formes d'intervenció amb els agents i destinataris concernits, l'execució, el seguiment, l'avaluació, la rendició de comptes, ..., perden eficàcia i utilitat pràctica.

Vaig comentar l'experiència de la Comissió Europea, inspirada, de fet, en les iniciatives angleses conegudes com Impact Assessment (una avaluació prèvia de l'impacte estimat), i que serveixen per justificar les decisions polítiques, per explicar el què i el perquè de les decisions sobre iniciatives, plans i programes dels governs. Es tracte, de fet, d'una rendició de comptes "ex-ante", abans de la realització de les activitats. Més transparent, difícil !

Sobre els obstacles o frens a la promoció de la rendició de comptes, Eduard Jiménez considerava la cultura del poder, abans que la preocupació pels resultats i valors. Jo vaig argumentar que el poder com a capacitat de decisió és legítim buscar-lo. La qüestió és amb quines estratègies:

• un poder delegat per ciutadans adults conscients i responsables, que resulta de polítiques de transparència i de pedagogia sobre el què es fa, el perquè, i amb quins resultats);
• o bé un poder cedit per ciutadans submisos, temorosos, confiats en el seu líder màxim, que no exigeixen massa rigor i transparència, i que es consolida amb estratègies de màrketing i de propaganda paternalista que assegurar-se fidelitats personalistes.

Pensant en estratègies per promoure una millor governança, amb mecanismes més transparents de rendir comptes, es va senyalar el paper important dels mitjans de comunicació i la necessària modernització de la funció pública.

Jo vaig ho vaig aprofitar per posar sobre la taula algunes de les meves idees possibilistes: el sindicat de ciutadans i la formació de membres d'òrgans de govern o consells de participació.