25 de novembre 2009

Jornades de la Unió Europea

Vaig anar dimarts al segon dia de les Jornades de la Unió Europea que organitza cada any la Diputació de Barcelona, i guardo aquí algunes impressions i notes personals.

La primera i més interessant, la introducció de l'amic Manel Camós. amb el seu estil de dir les coses serenament, suaument, gairebé dolçament. Ens explica que el Jean-Marie Colombani publica un article a El País que diu pràcticament tot el què ell mateix pensa de les darreres designacions al capdavant de la Unió.



La més important, la precisió sobre les funcions del nou "president": no presideix, de fet, la Unió, sinó que presideix el Consell Europeu, i és responsable de la seva organització i coordinació: un facilitador ! Aquí teniu el paràgraf més aclaridor de l'article:

També aporta idees sobre les funcions de la nova "ministra d'exteriors". És interessant llegir-lo sencer, aquí.

La conclusió final és que patim les derives "nacionalistes" dels anys de Blair, Schröder i Chirac, i que el futur de la Unió dependrà del què vulguin els francesos i els alemanys ... com diuen sovint els francesos !




La Diputació va distribuir una nota sobre l'agenda de la presidència espanyola del Consell (primer semestre 2010), des d'una perspectiva local.

N'he tret que la presidència proposa reforçar/desenvolupar la governança multinivell la cooperació territorial entre diferents nivells de govern, complementària de la subsidiarietat, prevista en l'estratègia decidida a Lisboa el 2000, i relativament poc aplicada fins ara. A mi m'agradava parlar de millorar l'articulació de competències entre diferents nivells, més que de la seva delimitació jurídica, sempre tècnicament complexa i difícil.

La Pia Bosch, diputada al Parlament des de finals de 2006, es va mostrar molt contenta amb els posicionaments del Comitèi de Regions. I dels documents del Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d'Europa (CPLRE), de la Conferència de Presidents de Regions amb Poder Legislatiu (REGLEG), de la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals Europees (CALRE), i, també, del recentment constituït grup interregional de regions amb competències legislatives REGLEG-CALRE al Comitè de les Regions. Em va semblar molt ilusionada ... amb un pel d'innocència potser per la inexperiència.

Em va sorprendre gratament saber que en els propers mesos s'iniciaran els treballs per elaborar un Llibre blanc sobre l'envelliment, i la idea de promoure un programa per l'envelliment actiu. Miraré de participar-hi !


Ens varen distribuir també un document amb les propostes de la Generalitat per a la presidència espanyola. De les moltes contribucions, m'ha quedat:
- el posicionament clàssic a favor del creixement sostenible i la competitivitat europea. Potser hagués calgut suggerir promoure una reflexió sobre els "límits" de la lògica econòmica dominant i les propostes cada vegada més justificades de buscar una altre lògica basada en la cooperació i la concertació. Penso, pel què diuen molts, que aquestes estratègies que ara per ara es consideren una mica utòpiques, esdevindran necessàries d'aquí a 5 o 10 anys.

- la proposta de constituir un Observatori de l'Administració Pública ... (euromediterránea ?) No tinc tota la informació, però em sembla que la llavor que ja tenim a Barcelona, el Centre Europeu de Regions (antena de l'IEAP de Maastricht), no la sabem fer germinar. Probablement per manca de visió i de competència. I ara volem que ens donin un altre tinglado, muntat i pagat ? Potser sí ...

- l'ex-president Maragall parlava d'educació, educació, educació. El seu germà, l'Ernest, en aquest document hi ha colocat només 10 ratlles, davant de les 62 que corresponen a cultura, multilingüisme i esport. És coherent amb el trist fet que en la nova Llei d'Educació de Catalunya no surti la paraula Europa ... Sort que s'anuncia una conferència internacional (europea ?) a Catalunya sobre noves capacitats pel futur de l'ocupació i l'exigència d'enfortir els serveis públics ocupació per dotar-los de capacitats per la intermediació i la orientació, l'avaluació de capacitats, la gestió individualitzada de processos d'aprenentatge, etc.

De les intervencions del matí del dimarts, molt breument:
- encantat de què un alcalde (Carles Ruiz, Viladecans), considera que, relativament, els Ajuntaments no necessiten tant més recursos europeus com més know-how, més saber fer, més idees per fer front a problemàtiques cada cop més complexes i a exigències d'una ciutadania més diversa. Ja era hora !

- i satisfet de que el Joan Subirats, expliqués aquesta mateixa idea, recordant que hem aprés molt de la Unió, que la Unió no resoldrà els nostres problemes (els dels Ajuntaments), i que ens cal aprendre a cooperar. L'elaboració prevista d'un Llibre verd sobre cooperació territorial, en el marc de la política de cohesió podria ser una bona oportunitat.