03 de novembre 2010

Descolonitzar l'intelecte

Un bon amic creient m'envia un document sobre la reinvenció de les Nacions Unides, escrit per Miguel D’ Escoto, ex-president de l'Assemblea General de la ONU i seguidor declarat del senyor Jesús. En el document hi ha una frase que em sembla molt interessant: diu que "ha llegado ya la hora de, como dice el gran intelectual africano, Ngugi Wa Thiong’o, descolonizar el intelecto, sacándonos ideas domesticadoras como esa de que necesitamos a los Estados Unidos como los esclavos necesitaban a sus verdugos esclavistas ..."

Jo pensava que ens calia descontaminar-nos el cervell, netejar les ments de les velles creences que durant segles algunes institucions religioses han anat predicant per promoure la submissió de la feligresia. Vegeu el darrer exemple, de fa quatre dies, "a casa nostra": el catecisme de VIC, comentat en la nota del passat dia 29.

Però "descolonitzar l'intelecte" em sembla millor.

Aprofitant la visita del senyor Ratzinguer a Galícia i a Catalunya, La Vanguardia publica avui (dia 3, pàgina 16), tota una pàgina sobre identitats religioses i geografia de la fe. Dades no massa positives per l'aparell eclesial, i que desmenteixen les presuntuoses i demagògiques declaracions de l'alt funcionari Martínez-Sistach al programa del Cuní d'ahir dimarts.





Les dades resulten de l'enquesta del CIS, i són doncs, relativament rigoroses.

Algunes preguntes podrien millorar-se, completar-se o precisar-se: per exemple, les que pregunten sobre l'existència de "Dios", amb majuscules.






Però els resultats històrics, les tendències d'evolució, a igualtat d'instrument de mesura, són molt fiables i indicatives.

Sobretot les respostes a qüestions concretes, pràctiques, i no tant a les genèriques o identitàries,
molt condicionades per la tradició i que resulten de la colonització/contaminació ambiental.

Per exemple, les respostes a qüestions sobre la confiança en l'Església, sobre el seu poder, sobre la participació en "oficis" religiosos ...
Que una institució que no "administra", en principi, interessos i bens terrenals, només perspectives celestials, sigui incapaç de generar confiança, és per analitzar-ho.

Les tendències són esperançadores. I especialment a Catalunya. Perquè serà ?

Curiosament, també, fa pocs dies (en una nota del dia 20 d'octubre), vaig penjar una referència sobre la campanya del Cens al Regne Unit, que val la pena rellegir !
Algún dia l'Església catòlica s'atrevirá a clarificar el seu mercat, els seus militants efectius ? Lamentablement, penso que trigarem a veure-ho: són, els seus alts càrrecs, mestres de l'ambigüitat i l'hipocresia.