26 de maig 2013

Moustaki: il faudra bien mourir un jour ...

... c'est dur à penser, il faut bien le dire !

Ha mort el Georges Moustaki, aquest dijous 23. A la wikipedia francesa hi ha el seu historial ...

El varem veure en directe quan teniem 20 i pocs anys, al Revolution, la boîte de Calella, amb en Josep Mª i la Dora.

I el varem tornar a veure a Empuries, amb la Montse, 40 anys després, envellit, blanc com un àngel, l'estiu de 2008 (?), en un dia de lluna plena esplèndida.
(Miraré de trobar fotos de l'acte)

De moment, la portada d'un dels seus primers "LP" de vinil i la lletra d'una cançó extraordinària.




















Sempre m'han encantat les seves cançons, que tinc profundament gravades: Le temps de vivre, Le Métèque, Ma liberté, Ma solitude, Sans la nommer (la révolution permanente !), Il y avait un jardin, En Méditerranée, Je ne sais pas oú tu commences, Nos corps, Danse ...

Ara, amb l'extraordinària recuperació de la Marina Rosell, tinc alguna contradicció a la memòria, entre l'original i la nova versió clara i directa, en català.


[ AFEGIT ]


A l'apartament de l'Escala trobo un vell llibre seu, escrit a finals dels '80, amb breus comentaris sobre records: filles de la memòria !
Penjo les dues pàgines sobre la seves vingudes a Espanya: