30 d’agost 2013

El soroll musical de les taules de refredament de tires d'acer


Aquest mes d'agost, al suplement Cultura's dels dimecres de La Vanguardia, el fotògraf José Manuel Ballester ha publicat unes fotos a doble pàgina d'Enginys gegants, retratant grans plantes industrials on es fa palès l'enginy humà. Explicava que li sorprenia "l’absència gairebé total del personal que hi treballa i que contrasta amb el soroll tan present que hi ha. Milers de terrabastalls, cops estremidors, xiulets de vapor, martells gegants, motors ensordidors, vàlvules sonores que fan que aquests llocs irradiïn una estranya majestuositat ...".

M'ha fet recordar els llits de refredament de barres d'acer que vaig veure a les Indústries del Besòs (INBESA) l'any 1974, quan treballava a Ingenieros Consultores SA (ICSA), i pilotava un programa de formació a la gestió de "joves" enginyers. Jo tenia 26 anys ! Com que acabava de fer el meu treball sobre polítiques d'organització i condicions de treball, i predicava, a les nits, anàlisis marxistes de la realitat, en el programa hi han pinzellades d'aquests temes i mètodes: recursos productivos, procesos productivos, gestión del proceso, dinàmica del sistema productivo ...

INBESA tenia uns quants forns d'arc elèctric, que fonien la ferralla amb uns electrodes enormes i uns espetecs ensordidors. Ensenyaven el procés de càrrega amb la tapa del forn oberta. Els qui s'espantaven i corrien enrere, no calia que tornessin a l'empresa. Jo aguantava com un valent, fascinat per l'espectacle.






















Després, els lingots, les barres gruixudes, passaven als trens de laminació per ser convertides en perfils industrials en formes diferents.



A les grans indústries hi havia diverses caixes amb rodes, dites trens, que comprimien progressivament els lingots. A la capçalera, entre caixa i caixa, entre tren i tren, calia agafar la tira rogent que sortia d'un tren i entrar-la novament en el tren del costat. Això es feia a mà, amb unes enormes tenalles. Me'n varen regalar unes, que guardo encara: pesen 3 quilos !

Al final del circuit, les barres laminades anaven cap al llit de refredament. Allà, amb uns moviments cadenciats, les travesseres dentades que movien les llargues barres de ferro rogent, feien un soroll encantador, una música metàlica impressionant. M'agradava passar-hi una estoneta quan podia.

He aprofitat els records per buscar imatges a la xarxa, i n'he trobat algunes de molt interessants: de forns, de tenalles, de trens ...


















... i de llits de refredament, amb les travesses dentades que fan els sorolls musicals:




















Les tenalles que em varen regalar els treballadors d'INBESA, fa gairebé 40 anys ! Pels tecnòfils, un fragment del quadre "Eisenwalzwerk", d'Adolph Menzel.