Fa més de 30 anys, el 1978, varem acceptar un paquet constitucional que incloïa la monarquia parlamentària.
Va ser probablement un bon compromís, però la monarquia d'aquestes darreres dècades no ha estat exemplar.
Cal refer un nou pacte Constitucional, i els progressistes haurem de seguir predicant la III República. Amb les característiques que més ens convinguin, atesa la nostra realitat i vivències.
Mentrestant, haurem de seguir com a espectadors impotents, haurem de suportar les litúrgies formals i populistes que tan agraden a les autoritats i castes dirigents. Diuen que serà laica: no hi haurà l'església. Però anirà vestit de militar ! La Vanguardia d'avui ja explica com anirà vestit el nou rei i especula amb el vestit que podria portar la futura reina ...
Haurem d'esperar per veure si, qui sap, el nou rei, utilitzant les seves possibilitats d'actuació (escoltar, moderar, arbitrar ...), exercint les seves funcions relacionals, vulgui i sàpiga suscitar les actituds necessàries entre les parts per mirar de sortir dels merders en què estem atrapats. Sembla que és previst que faci un discurs. I que el seu pare no hi serà. Potser així podrà parlar amb més llibertat i fer, tant de bo, una mica d'autocrítica. Ambigua, però entenedora. Esperem, poble enganxat, entrampat ...
Fins quan ? la resposta és en el vent ... the answer, my friends, is blowin' in the wind !
Jo aprofito per penjar imatges i records republicans:
- el primer, la meva néta, besneta d'un jove de la quinta del biberó, anant a una manifestació republicana, a Barcelona, a coll del seu pare. El Gustavo és fill d'un assassinat pels feixistes argentins. La causa, la lluita, és la mateixa, encara.
- el segon, records tràgics de l'anada a la guerra del meu pare, el 1938, contra l'aixecament feixista anti-republicà. Tenia 17 anys i ho va explicar en 17 densos folis que ara, un cop més, rellegeixo. I miro d'entendre'ls millor, amb l'ajuda del llibre que l'Assumpta Montellà ha escrit sobre la batalla de l'Ebre.
El vaig comprar l'abril, pel dia del llibre, dit de Sant Jordi (sempre l'església, collons ...).
En vull fer una anàlisi ben detallada. De moment he descobert que el meu pare va ser precisament a les trinxeres de Villalba de los Arcos, una de les puntes d'atac de l'exèrcit republicà el juliol del 1938, després de creuar l'Ebre. I que va esquivar en forces ocasions les bales i bombes "nacionals". I algunes de republicanes ...
Em quedo amb la impressió de què jo sóc aquí de casualitat ... blowin'in the wind !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada