03 de juliol 2014

Idees i propostes pel Miquel Iceta

El 17 de juny, a can Cuní i ahir 2 de juliol, a la tarda, a can Grasset, el Miquel Iceta s'ha expressat amb claredat pedagògica i amb actituds positives i propositives com feia temps que no veia/sentia. Esperança doncs en una possible racionalització, difícil, del pambtomàquet català ... mentre, des de Madrid, se'ns segueixen pixant sense rubor. La darrera, el retorn, encara, dels papers de Salamanca.

Des de la meva posició actual (no m'agrada sentir-me independentista, però ja no suporto aquesta convivència forçada i desgraciada amb España, i m'agradaria poder treballar per la unió lliure dels pobles), el gest del Miquel Iceta em sembla molt interessant per fer moure les coses.

Conec el Miquel des dels primers anys '90, quan ell era a Madrid amb el vicepresident Narcís Serra (responsable de temes europeus), i jo patia veient com gestionaven els affers de la Unió. Calia buscar un nou director general a la DG V / Emploi, i no semblava que estesin massa al tanto. Varem fer un dinar plegats molt interessant, però que, al final, no va servir de massa: el govern español va enviar Segismundo Crespo, funcionari, amb mentalitat tancada de gris subsecretari, que tenia novia a BXL, que no parlava cap llengua, que va acabar marxant sense despedir-se ...

Després l'he seguit en el PSC, i, malgrat que vaig deixar el PSC l'abril del 2008, en algunes ocasions li he enviat propostes sobre corrupció, governança, educació, etc., que ha acollit sempre amb interès.

Les dues entrevistes m'han impressionat, i recomano veure-les o sentir-les. Aire fresc, clar, inteligent, malgrat que no comparteixi totes les seves anàlisis i propostes. Però poden ser útils.

També ahir, dimecres dia 2, a La Vanguardia, Ferran Requejo fa una crítica duríssima al PSOE/PSC: diu que "fa massa temps que el PSC és un partit analíticament pobre i políticament conservador. No té discurs alternatiu sobre la crisi ni sobre la regeneració democràtica. I el programa federal del PSOE (Granada, 2013), que fins ara el PSC ha fet seu, es queda molt curt pel que és la societat catalana actual: ni és un programa pròpiament federal, ni es basa en el caràcter plurinacional de l’Estat, ni esmenta el dret a decidir; de fet, es manté en l’òrbita del nacionalisme espanyol i en la lògica de l’Estat de les autonomies, dos aspectes avui obsolets a Catalunya ... Actualment ofereix una imatge de partit trist, d’esperit envellit, desconnectat de la societat i sense una alternativa real sobre el futur polític del país ..."

Requejo pensa que "a Catalunya ... cal que part de la socialdemocràcia tradicional (PSC) renovi idees i actituds respecte al principal projecte polític secundat per una àmplia majoria de la població (dret a decidir-independència) ... i que el primer pas que hauria de fer és arrenglerar-se amb els altres quatre partits que donen suport a la consulta. Resulta bastant increïble que un partit amb la tradició catalanista del PSC no doni suport a la principal demanda de la ciutadania del país ..."

No comparteixo les conclusions i propostes del Requejo quan diu que la principal demanda de la ciutadania del país sigui la consulta (ho és en el teatre politiquero, però probablement no ho sigui en les ments serenes de la majoria de catalans ...), i que el primer pas del PSC hauria de ser arrenglerar-se amb els qui donen suport a la consulta (consulta sí, consulta no ... aquesta és la gran qüestió ?).

Per mirar de ser útil, he enviat al Miquel Iceta algunes consideracions i propostes que, potser, poden ser útils:




En el mail, li deia que, malgrat ser ex-militant, simpatitzava molt amb les seves noves iniciatives, i li proposava prendre un cafè plegats per precisar les meves idees.

El Miquel m'ha contestat de seguida:.

Pep, agraeixo molt sincerament la confiança que em fas i prenc bona nota de les teves reflexions. Desgraciadament el cafè haurà de quedar per més endavant perquè vaig de bòlid. El farem. Una abraçada, Miquel

Recomano visionar l'entrevista al Miquel a can Cuní: [link]
















Impressionat encara per les declaracions del Miquel, el cap de setmana he visionat la llarga entrevista que li ha fet l'Antoni Bassas per l'ara.tv
... mes del mateix: clar, contundent, rigorós, s'ha de veure ! [link]


6 comentaris:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Ahir dimecres 2 de juliol a la tarda en Miquel Iceta va ser a can Grasset de Catalunya Ràdio.

http://www.catradio.cat/audio/825372/Miquel-Iceta-Volem-la-consulta-pero-no-ens-agrada-lestrategia

Si mires el Facebook del programa "L'oracle" ja m'hi he esbravat, i m'he quedat descansat.

https://www.facebook.com/loraclecatradio?fref=ts

Pep MOLSOSA ha dit...

Doncs si el que pretenies era esbafar-te, ja ho has fet. Però les consideracions que fas em semblen més aviat tòpics clàssics. El què he volgut ressaltar amb la meva nota és que ara, el nou futur líder socialista s'expressa de manera molt més clara, inteligent, lògica i pedagògica, i amb molta més tolerància i respecte envers altres opcions, que els seus predecessors.

Tant de bo sigui útil per sortir del merder. I tant de bo els qui pensen o proposen altres estratègies fossin tant clars i respectuosos com ell.

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Potser els tòpics clàssics ja venen del 1714.

Tu coneixes molt millor que jo tot aquest mundillo del PSC-PSOE, però en aquest moment històric que estem vivint a mi em costa molt de veure-hi res gaire clar allà al mig. I a sobre potser no m'hi ajuda gaire està llegint el darrer llibre de memòries polítiques del Joaquim Nadal, el "Testimoni de càrrec".

Pep MOLSOSA ha dit...

Conec també, malauradament, els mundillos marruleros de CDC, de Unió i d'Esquerra. El llibre del Nadal (on hi surto: nota de 27.02.2014!), és un gest molt valent. Però perquè no parlem de fets i de propostes concretes ? Per exemple, tens reaccions concretes raonades a les meves propostes al Miquel ?

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Les teves propostes són tan enraonades que en la situació actual no s'hi pararan a debatre-les, i tot esdevindrà un "tour de force" entre unionistes i independetistes, i a més a més fet d'una manera matusera i poc transparent.

Pep MOLSOSA ha dit...

El Miquel m'ha contestat de seguida. Li recordava que, malgrat ser ex-militant, simpatitzava molt amb les seves noves iniciatives, i li proposava prendre un cafè plegats per precisar les meves idees.

La resposta del Miquel:
Pep, agraeixo molt sincerament la confiança que em fas i prenc bona nota de les teves reflexions. Desgraciadament el cafè haurà de quedar per més endavant perquè vaig de bòlid. El farem. Una abraçada, Miquel