08 de setembre 2014

Tenim un problema, si: no ha entès rès


Pedro Sánchez, en la seva condició de secretari general del PSOE, publica avui diumenge a La Vanguardia un article explicant el què ha parlat amb el president Artur Mas i les propostes que li ha fet. Efectivament, tenim un problema: no ha entès gairebé res de la problemàtica catalana. Quina pena !

En realitat en tenim més, de problemes:

- el primer problema i més greu, l'encaix català a una Espanya que viu una crisi institucional greu i que té unes prioritats polítiques, econòmiques, culturals i socials molt poc respectuoses de la diversitat. Uns quants milions de catalans estem molt emprenyats amb la situació, sortim o no al carrer. El País d'avui presenta resultats d'una enquesta, però amaga el fet que gairebé un 70% dels enquestats voldria més i millors competències per a Catalunya (42%) o, simplement, esdevenir independents (27%) ...

- el segon problema, molt preocupant, que estem en un context absolutament hostil a les nostres posicions. A Espanya, en general, segons algunes enquestes, el 70% de la població pensa el contrari, que hi ha massa autonomies, que caldria simplificar i recentralitzar l'Estat. I els dirigents dels dos grans partits, segueixen pensant que cal assegurar, encara, el cafè para todos.
Mireu l'article del flamant nou regenerador socialista, Pedro Sánchez:
  1. nega l'especificitat de la problemàtica catalana (primer paràgraf destacat, on sembla dir que Catalunya és el resultat d'un poti-poti ...),
  2. diu que no acceptarà mai la independència catalana (... encara que es votés democràticament ?) Pablo Iglesias, de PODEMOS, diu que ell preferiria que no hi hagués independència, però defensa la consulta, i pensa que Catalunya ha de ser el què els catalans decideixin que ha de ser ...
  3. pensa que es tracta de disfuncions i deficiències generals, i d'errors en la configuració i pràctica de l'Estat de les Autonomies ...
  4. i proposa reformar la Constitució, però sense parlar de continguts, per no entorpir el diàleg !

- el tercer problema, i també greu, és que l'estratègia seguida pels dirigents i animadors del procés em sembla ambigua, innocent, voluntarista ... No n'hi ha prou en tenir (totes) les raons: cal la intel·ligència estratègica per generar democràticament les posicions de força per aconseguir els objectius. Aviat fará 4 anys que el president Mas governa Catalunya, i 2 que ens condueix cap a la transició nacional ...

- el quart ...

Ja no tinc més ganes d'escriure, preocupat i decebut.
Moltes notes en aquest blog expliquen la meva visió i propostes.

Fa uns anys proposava una estratègia en dues etapes. Em varen dir que calia anar més de pressa. Ara portem més de dos anys marejant la perdiu amb una ambigua consulta per decidir el nostre futur ... que no es farà.

Partidari radical de la unió lliure i concertada dels pobles, em sembla que amb l'actual procés acabarem prenent mal tots plegats.

Malgrat tot, dijous aniré a la Diada a compartir el meu cabreig general amb el poble senzill que ilusionadament reivindica el seu futur en llibertat.


Penjo aquest cartell de l'Esquerra Independentista, que trobo molt ben pensat: