29 d’agost 2014

Una escapada a Prats de Molló per reviure la retirada

Després de formatejar les notes de guerra del meu pare (vegeu nota anterior del 7 d'agost), volia tornar a l'escenari dels fets. Hi haviem estat diverses vegades, però sense la consciència que les notes del pare m'han aportat. Aquesta escapada m'ha permès lligar les notes, les fotos de l'època i la realitat d'avui. Ens va ploure tot el dia, per fer més realista la retrobada.

Tret d'algunes plaques commemoratives, no hi ha pràcticament rés a Camprodon ni a Prats de Molló que expliqui els fets i en faci la pedagogia necessària. Només en un racó d'una antiga fàbrica d'Arles varem trobar una petita sala amb fotos. I a Camprodon, un gran casalot on l'Alejandro, fill del taxista Cuadrado, ha recollit gran quantitat d'objectes de [la retirada]. Davant la indiferència municipal, obre i tanca quan pot: hi haurem de tornar per entrar-hi. Mentrestant, per les finestres i per internet n'he pogut fer un primer tast.

Sortosament, el Patrick Lluís, que porta la llibreria d'ocasió de Can Gironella, ens va explicar la situació, ens va facilitar documents i fotos, i les bones perspectives amb el nou alcalde. El primer que haurien de fer, canviar el personal de l'oficina de turisme. Potser el decideixen des de París i sembla que encara no coneix la història dels llocs.

Penjo les noves fotos per les notes del pare. Son fotos dels llocs concrets on ell va estar: l'entrada a Prats de Molló, els carrers del poble per on buscaven menjar, els senegalesos que els vigilaven, i el tronc per on es va escapar.
































Curiosament, xoco amb el meu admirat Vauban. Després de la lectura de VICTUS (nota), aquest enginyer militar em queia simpàtic. A Prats, on hi va fer un magnífic fort (Lagarde), hi han hagut campanyes en contra del seu reconeixement per la Unesco ! El llibre promogut pel Patrick Lluis i unes webs ho expliquen abastament. Un castell molt ben restaurat ... per controlar el poble, com passa sovint ! Catedrals per manipular els esperits, fortificacions per controlar els cossos. Les armes dels poderosos son infinites !

A Prats varem estar en un petit apartament de la Maison dels Baxter, simpàtics i acollidors propietaris anglesos que han respectat el fervor sardanista de l'antic propietari.

A Arles de/sur Tec varem descobrir uns tallers artesanals en una antiga fàbrica tèxtil, moguda, a l'origen, per un molí d'aigua. Un sofisticat embarrat movia una quarantena d'antics telers ara plens de pols, i que encara mostren tota la seva complexitat mecànica i els seus sofisticats mecanismes de programació.

I els treballs del Simon Marill, forgeron sculpteur, que ha fet una libèlula gegant, com la petita de canya que tenim a l'Escala, però de ferro, que deu pesar 50 kilos, i que es mou fàcilment, gràcilment, en una delicat equilibri.





































07 d’agost 2014

Notes de la guerra del meu pare


El juny, en una nota sobre el nou rei i el republicanisme, vaig fer referència a uns escrits del meu pare sobre la seva experiència a la guerra integrant la quinta del biberó.

Notes escrites probablement a Madrid, fent els 3 anys de mili després dels 10 mesos de guerra, des del front de Balaguer, la batalla de l'Ebre i la trista retirada per passar a França i tornar, pel coll d'Ares i Prats de Molló.

En Jaume, el meu cosí, m'ha facilitat el pas del dens escrit mecanografiat sense paràgrafs a un format digital treballable. Així, he pogut airejar una mica els 17 densos folis afegint-hi salts de paràgraf, uns subtítols per facilitar-ne la lectura, i, sobretot, unes imatges i documents de l'època per contextualitzar-lo. El resultat em sembla encara més esfereïdor i confirma que, realment, soc aquí de casualitat: el pare va esquivar per atzar milers de bales i bombes enemigues, extenuacions, malalties, comandaments histèrics, comissaris polítics, guàrdies senegalesos ... etc.


Si us fa gràcia llegir-les, us les podeu descarregar en format pdf [ aquí ] amb la portada dissenyada per la Maria.

06 d’agost 2014

Pujolisme: la gran estafa al descobert


Jordi Pujol va confessar el 25 de juliol. No va poder resistir més l'engany, la traïció, els abusos d'ell i dels seus, durant tants anys. Acorralat pels esdeveniments que evidenciaven cada cop més el comportament mafiós del seu clan, es va rendir amb un gest calculat per mirar d'evitar penes majors.

"El silenci dels còmplices i la por dels que compraven favors empresarials, amb tres per cents o més, ha fet possible que en nom de la pàtria es construís un patrimoni fraudulent de dimensions escandaloses ..." diu avui dimecres dia 6 el Lluís Foix a La Vanguardia.

Pel record, penjo aquí algunes portades històriques i alguns resums d'articles que m'han semblat representatius de la diversitat de perspectives i del sentir de molta gent.


La primera reacció del president Mas, és molt significativa. Una mostra més del cinisme hipòcrita de les velles maneres de fer política. Sembla no haver aprés rés: difícilment es pot esperar d'ell que lideri una regeneració democràtica ...





Els resums d'articles d'Antonio Franco, Lluís Foix, Pilar Rahola, i la proposta interessant de Borja de Riquer:








































Interessant la proposta d'un pacte nacional contra la corrupció, però difícilment els partits faran alguna cosa seriosa: fa anys que haurien d'haver fet alguna cosa, però s'han limitat a pactar tapar-se les vergonyes !

Seria interessant que els naixents moviments de la societat civil prenguessin alguna iniciativa: ara és una bona oportunitat.

Començant per l'Assemblea Nacional Catalana: probablement deu haver declarat que vol una Catalunya millor, diferent, oberta, transparent, però hauria de dir també el com. Quines iniciatives, quines polítiques, quins mecanismes concrets per prevenir i controlar les pràctiques corruptes ?

També podrien prendre la iniciativa la gent de l'Itziar Gonzàlez, de l'Ada Colau i el Joan Subirats ...




Apunto alguns exemples citats en notes meves en aquest blog:

- una iniciativa senzilla, de Transparence International/França: pobre de contingut, val la pena copiar el mètode ! [link]

- una nota que presenta dues iniciatives: la de l'ecologista francès Nicolas Hulot
i la de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya: [link]

- una iniciativa anglesa, en forma de crida (POWER'2010) per intentar influir en les eleccions de 2010,
amb propostes concretes contra la corrupció i per una renovació democràtica: [link]

Reflexions, idees i més propostes estan classificades a les carpetes d'Iniciatives Ciutadanes i del Sindicat de Ciutadans ...