07 de febrer 2015

L'aventura grega: Varoufakis, el fenòmen

Per entendre una mica el què pot passar, val la pena conèixer el currículum de Ianis Varufakis, el flamant ministre de finances !

De moment, el clip de la forçada encaixada de mans amb el cap de la troika europea, després d'una curta i tensa roda de premsa conjunta, és memorable !

Penjo aquí el reportatge que avui publica el suplement QUI de La Vanguardia.
I afegeixo la columna de Ramon Aymerich que és un molt bon complement contextual.
(...i parla de Dani Rodrik, que parla de la desindustrialització dels països emergents degut a la dura competència internacional: un drama, un caos !)














































































I afegeixo aquesta crònica simpàtica de l'Elvira Lindo a El País d'avui ...

03 de febrer 2015

Wert la lía amb els graus


Aquest dies la màquina universitària de formar i donar títols torna a bullir.
El Ministre Wert, clarament incompetent per conduir i concertar les reformes necessàries, decreta canvis i reformes amb moltes implicacions sense tenir massa escrúpols.

El procés europeu de reforma de l'ensenyament superior va iniciar-se a finals dels 90 a la Sorbona i va desenvolupar-se després amb l'empenta decisiva dels acords de Bologna. Canvis en la filosofia educativa (lifelong learning, l'aprenentatge tot al llarg de la vida), en els mètodes pedagògics, en l'estructura de coneixements, competències, actituds (EQF, european qualifications framework ...), i en l'organització dels cursos amb els títols i diplomes corresponents.

Una àmplia majoria d'Estats membres varen adoptar l'esquema del 3 + 2, però els españols, malgrat reticències catalanes, varen optar (per ser diferents, originals), pel 4 + 1.

Ara, quan el lio ja està armat, amb més de 500 títols de grau, canvi de lògica/durada. Ara mateix, "¿Quin estudiant de batxillerat és capaç de triar entre un grau en Nutrició Humana i Dietètica, Ciències de la Alimentació, Ciència i Tecnologia dels Aliments, Tecnologia i Gestió Alimentària, Enginyeria Alimentària, Enginyeria Agroalimentària i Agroambiental, Enginyeria de les Indústries Agroalimentàries, Enginyeria de les Indústries Agràries i Alimentaries, o Tecnologia de les Indústries Agràries i Alimentàries?", es pregunta Vera Sacristán a El Periódico d'avui. Ara els futurs estudiants hauran de considerar, també, la diversitat de durades ...

Alguns comentaris breus:

- les ciències i tècniques continuen desenvolupant-se a ritmes frenètics, els instruments pedagògics també. L'Eduard Vallory fa una interessant referència als MOOC [cursos on line massius i oberts] o a la Khan Academy (que no sé què és ...), en el seu article a El Periódico d'avui;

- es confirma la necessitat de concebre els sistemes educatius des de la perspectiva del lifelong learning: els 3+2 o els 4+1 han de ser unes etapes d'un procés formatiu continuat lligat a les experiències i vivències personals ! Per tant, no es tracta de donar-ho tot en aquests primers anys, sinó de donar continguts, competències i actituds per facilitar l'aprenentatge permanent al llarg de la vida (mireu la nota i l'esquema que vaig penjar l'abril de 2008: link);

- les reaccions sobre costos (opcions polítiques) i sobre la necessitat d'avaluar els resultats del 4 + 1 (impossible en la dinàmica socio-econòmica tan canviant ...), semblen més reaccions corporatistes, burocràtiques de les estructures educatives, o simplistes quan venen dels estudiants;

- en qualsevol cas, la incompetència del ministre (?) Wert per impulsar un procés de concertació és dramàtica, sobretot en el seu àmbit (educació, coneixement, professionalitat ...). Un amic meu va dir-me quan el varen nomenar, que era molt inteligent i competent ...

- i, un cop més, cap referència a les experiències de la Unió Europea. Des de fa 15 anys, els ministeris i administracions educatives dels Estats membres cooperen i intercanvien sistemàticament iniciatives i resultats, en el marc del que va començar anomenant-se la "mètode ouverte de coordination".
Com hi participa l'Estat español ? fins a finals de 2009, de pena: la responsable a la REPER passava del tema: paperassa, deia ...
I Catalunya ? La flamant nova llei d'educació de l'Ernest Maragall no mencionava l'existència de polítiques educatives europees, i ara estem molt ocupats en el procés ...

Val la pena llegir el suggerent article de l'Eduard Vallory: ...

... però la Montserrat Gomendio ho aclareix de manera convincent

Acabo de veure a TV1 una entrevista a la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i d'Universitats en la que explica la decisió presa pel Ministeri.

Al marge de les meves opinions sobre el ministre Wert, els arguments de Montserrat Gomendio (que és la seva parella !) m'han semblat convincents.

De fet, diu (i té raó ...), que el gran error va ser la decisió del 4 + 1 del 2006, presa pel govern Zapatero (ay !), en contra de la opinió del Consell de Rectors de les Universitats.

Ara, de manera ben o mal explicada i/o concertada, el ministeri intenta resituar España en el context europeu: ja era hora !

Els seus arguments m'han semblat coherents i convincents: més enllà de durades i de costos, cal veure el sistema en el seu conjunt, considerant, també, la necessària reforma de continguts i mètodes de formació, en relació a la dinàmica professional i socio-econòmica dominant.

Sorprenent, però a la TV1, la Secretaria d'Estat m'ha semblat clara, rigorosa i convincent.

Podeu veure l'entrevista aquí: [ link ]

Participació al Consell Rector del CSdM

Dilluns vaig rebre aquesta convocatòria amb la pregunta del grup municipal socialista.

Vaig fer espontàniament una petita nota "interna" a la Coordinadora,
i aquesta (qui ?) la va reenviar a 150 persones i, també, a la gent del PSC.

Després he vist que la gent d'ICV (que son d'esquerres i ecologistes de debò ...),
han fet una pregunta molt semblant al Ple municipal.
La interpel·lació als ex-companys del PSC la faig extensiva a la gent d'Iniciativa.
A l'època, varen escoltar-me, em varen comprendre, però també varen quedar quiets ...
excepte el bon amic membre del Consell Rector, en Miquel Ponce.


Penjo tots els documents "pour mémoire" ...