Declaració del CCME 2015: unes petites reaccions

Per mantenir viva la idea que sento, malauradament, cada cop més llunyana...























La Declaració parteix de considerar que la Unió Europea té 3 problemes:
- estancament econòmic
- seguretat, terrorisme
- descontentament envers integració i augment de partits euroescèptics ...

... però a mi em sembla que, en realitat, es tracta de símptomes de problemes més de fons: una globalització salvatge amb una lògica economicista que no té el desenvolupament humà com a principal prioritat !

Els caps d'Estat i de Govern actuen molt condicionats seguint les seves opinions nacionals !

- hi ha líders que tinguin un projecte clar, comprensible, engrescador, no tecnocràtic ... i assumible per una àmplia majoria de ciutadans ?

- és possible un projecte clar i solidari mentre domini la lògica de la "competència descarnada en els mercats mundials" ?

- quins són els nivells de cooperació solidària que els europeus estan disposats a assumir ?

- pot haver-hi acció política europeista mentre predominin les lògiques electoralistes a curt termini dels partits ?

Què ha canviat realment després de les darreres eleccions ?
Schulz, Juncker ... déjà vu, no ?
Petites formalitats que els europeistes apreciem, però que els ciutadans ignoren ...
mancats de resultats concrets, i veien els comportaments dels seus dirigents.









Malgrat tot, molt em temo que passaran per sobre sense immutar-se ...








Més que un Tractat, caldria promoure, primer, un gran Pacte de principis, objectius i condicions ...
per després formalitzar-lo en legislació, no al revés.

Com a Espanya: una reforma federal ... però per conviure com ?
Primer mirem d'entendren's sobre el projecte, després ja definirem les regles del joc i els procediments ...

Probablement hauríem de discutir també el model de desenvolupament global: tots contra tots ?

Misses pel desenvolupament sostenible ...

Fa uns dies el Panxo em va enviar el programa del segundo Foro de ASYPS/Club de ROMA

A l'inici de la doble pàgina de presentació, s'explica que
"En el mes de septiembre de 2014 se iniciaron los FOROS DE SOSTENIBILIDAD Y PROGRESO DE LAS SOCIEDADES, que nacieron con el objetivo de configurar un ámbito para la generación de conocimientos y saberes, mediante los debates que propicien las nuevas ideas y la participación social sobre el presente y futuro comunes."

Molt breument, li he enviat un mail amb tres reacciones breus:

1/ un profundo respeto para los organizadores: es muy necesario generar y mantener el "caliu" sobre estas problemáticas.

2/ sobre contenido: vistos los ponentes, me parece una orientación general "humanitaria", respetable, pero que no va, me parece, al fondo del problema: la lógica desarrollista y competitiva globalizada. Se trata de paliar o corregir disfunciones más que de plantear otros funcionamentos ...

3/ sobre la forma: 2 foros en 2015 con un total de 4 x 2 = 8 horas de ponències (7 en realidad si restamos las pauses-cafè !), incluyendo 15' x 2 x 2 foros = 1 hora de coloquio anual. Me parecen "misas" ...

Y un toquesito final: los más contentos, el CaixaForum i la Caixa.

Disculpa el tono: ya sabes que los mails transmiten mal los sentimientos ...

50è aniversari de la promoció 1965 a Valldemía

Dissabte 28 varem celebrar el 50è aniversari de la promoció de 1965 al Colegi Valldemia.

Amb dos voluntaris més, el Josep Llongueras i el Pere García, varem decidir complementar el programa oficial d'actes organitzats per l'Associació d'Antics Alumnes, liderada pel Josep Prat:
- un dinar previ al centre de Mataró,
- la recollida de fotos i records d'aquella època ...
- utilitzant un blog i molts mails !

Els resultats: magnífics ! Una vintena al dinar i més de 40 als actes del Colegi ! Una retrobada amb molt de caliu, amb moltes ganes, molta simpatia i empatia ! Parlant-ne, varem ser molts a considerar que potser no hauríem d'esperar 25 anys més per tornar-nos a veure. Tot i així, el Fermín Bocos va insistir en què, encara que només en quedi un, que d'aquí 25 anys es celebri el 75è aniversari. Tots ens hi varem comprometre ... només ens cal arribar als 90 anys.

Personalment, un dels moments més entranyables i memorables va ser la cantada espontània a l'escenari del vell teatre/cinema. Una vegada el TITI em va dir que jo "lo organizava todo de por bajo ...". Doncs, efectivament, varem cantar espontàniament l'himne al Fundador, l'himne del Colegi ... i la sardana "el saltiró de la cardina" !

L'hermanu QUIMET, l'únic català en aquells temps, gairebé clandestinament, ens va ensenyar aquesta sardana. La cantada va ser un petit homenatge a la petita llumeta de català encesa a principis dels '60. No ens varen caldre papers: molts la tenim encara ben gravada al cervell !

Els promotors, excuseu la immodèstia, ens sentim molt satisfets dels esforços per contactar el màxim d'ex-alumnes (encara n'hi han dos o tres de pendents ...). I valorem l'impacte que pot haver tingut el recollir fotos i penjar-les prèviament al blog per animar la trobada. Hem enviat molts mails, hem insistit molt, però els resultats semblen justificar la campanya !

En aquests moments de desafecció, de crisi de la cosa colectiva, em sembla que ben regades, ben animades, les accions colectives funcionen. Encara que sembli exagerat, vull dir que alguns polítics o responsables socials en podrien aprendre !

[Al Mobile World Congres, Mark Zuckerberg/facebook deia que "nuestra misión es ayudar a conectarse: no es cuestión de aparatos, sino de conectar a personas entre sí (El País del 2 de març). I l'Albert Cañigueral (Vivir mejor con menos), va dir que un dels valors de la seva acció promotora de l'economia colaborativa és l'MPRL: meet people in real time !]

Una de les impressions negatives va ser que, en l'acte, no va parlar cap "hermanu". N'hi havia un, però mal assentat, no va dir rés. Va parlar el director del Colegi, però ningú de la institució marista ...




Les imatges recollides, al blog de la promoció: [ aquí ]

I, també, al meu mur del facebook [ mur ], i al dels antics alumnes de Valldemia, etc.