El DIC de l'IEC diu que la tradició és un costum que ha prevalgut de generació en generació.
Normalment, un acte, un gest, una trobada, una activitat tenen un origen, un començament, que, en repetir-lo periòdicament, esdevé un costum, ens hi acostumem ... fins que esdevé una tradició.
Aquests dies, després de la renovació de càrrecs municipals electes, a Galícia hi ha hagut un trencament de la tradició que venia del 1669: els alcaldes de Santiago, del Ferrol, de A Coruña ... no han anat a la Ofrenda al Santísimo Señor Sacramentado per proclamar-li la seva devoció ...
Han obert una nova etapa en els costums, ara progressivament democratitzats. Amb el temps, pot ser que esdevingui una nova tradició homenatjar científics locals reconeguts, com a fet el nou alcalde de A Coruña.
Fa molt temps que discutim de les tradicions missaires. Hi ha tradicions com festejar l'arribada del hivern, de l'estiu, la nit més curta i el dia més llarg, la verema del primer raïm, etc., que tenen plenament sentit. Algunes, malauradament, l'Església les ha reconvertit en festes pròpies: Sant Joan, Nadal, la Pasqua ... i tots, creients o no, funcionem amb aquestes etiquetes cristianes: què farem per setmana santa ? Ens han contaminat els mots ...
A mesura que m'he fet gran, m'he tornat més radical respecte a les innocents tradicions catòliques: el pessebre, els pastorets, els sants i les santes. Confesso que a primers dels '90, a Bruxelles, vaig muntar uns pastorets amb la gent del Casal català. I, quan teníem 20 anys, amb el Julià Cots (que acaba de morir), organitzàvem misses del gall a Sant Bartomeu ...
Però ara ja n'hi ha prou, ja ens hem fet grandets i demòcrates.
Com pensar el tema de les tradicions ?
Doncs mirant endavant. Construint noves tradicions mirant endavant, explicitant propòsits i projectes, concertant el què volem ser, com volem viure i conviure, cap on volem anar colectiva i individualment.
Hauríem d'imaginar actes, gestos, trobades, activitats que, en anar-los repetint periòdicament, en acostumar-nos-hi, ens ajudessin, a tots plegats, a viure i conviure millor, a cooperar més solidàriament per ser més humans i més feliços tots plegats.
Pel que fa a les tradicions que tenim, les hauríem de revisar, per veure si contribueixen efectivament a millorar el projecte de vida personal i colectiva de la majoria, si contribueixin a millorar la nostra manera de ser conscients, autònoms, responsables i solidaris, si afavoreixen una millor convivència. Quina magnífica tradició la del llibre i la rosa en plena primavera !
Perquè no reconvertir la tradició religiosa i consumista dels "reis", en activitats més pedagògiques pels infants ? Hem d'estar tota la vida sotmesos a aquesta tradició que l'Església aprofita per conrear, des de ben petites, les ments innocents dels nostres fills i néts ?
Pensant en les innocents tradicions "nadalenques", i, en general, en algunes de les "tradicions" que es mantenen i fomenten des de l'escola, recupero aquí unes reflexions del Jorge Wagensberg:
- a El País del 5.04.2015 deia que "debería estar prohibido enseñar creencias.
Se puede enseñar la historia de las creencias, però no a creer en verdades por definición blindadas ...";
- a La Vanguardia del 16.05.2015, feia aquesta afirmació rotunda:
Per provocar una mica: anirà el nou alcalde a la missa de Les Santes ?
Malauradament, penso que es mantindrà la tradició.
Intentem muntar, amb imaginació, coses útils que esdevinguin tradicions en la perspectiva d'una millor vivència i convivència.
Normalment, un acte, un gest, una trobada, una activitat tenen un origen, un començament, que, en repetir-lo periòdicament, esdevé un costum, ens hi acostumem ... fins que esdevé una tradició.
Aquests dies, després de la renovació de càrrecs municipals electes, a Galícia hi ha hagut un trencament de la tradició que venia del 1669: els alcaldes de Santiago, del Ferrol, de A Coruña ... no han anat a la Ofrenda al Santísimo Señor Sacramentado per proclamar-li la seva devoció ...
Han obert una nova etapa en els costums, ara progressivament democratitzats. Amb el temps, pot ser que esdevingui una nova tradició homenatjar científics locals reconeguts, com a fet el nou alcalde de A Coruña.
Fa molt temps que discutim de les tradicions missaires. Hi ha tradicions com festejar l'arribada del hivern, de l'estiu, la nit més curta i el dia més llarg, la verema del primer raïm, etc., que tenen plenament sentit. Algunes, malauradament, l'Església les ha reconvertit en festes pròpies: Sant Joan, Nadal, la Pasqua ... i tots, creients o no, funcionem amb aquestes etiquetes cristianes: què farem per setmana santa ? Ens han contaminat els mots ...
A mesura que m'he fet gran, m'he tornat més radical respecte a les innocents tradicions catòliques: el pessebre, els pastorets, els sants i les santes. Confesso que a primers dels '90, a Bruxelles, vaig muntar uns pastorets amb la gent del Casal català. I, quan teníem 20 anys, amb el Julià Cots (que acaba de morir), organitzàvem misses del gall a Sant Bartomeu ...
Però ara ja n'hi ha prou, ja ens hem fet grandets i demòcrates.
Com pensar el tema de les tradicions ?
Doncs mirant endavant. Construint noves tradicions mirant endavant, explicitant propòsits i projectes, concertant el què volem ser, com volem viure i conviure, cap on volem anar colectiva i individualment.
Hauríem d'imaginar actes, gestos, trobades, activitats que, en anar-los repetint periòdicament, en acostumar-nos-hi, ens ajudessin, a tots plegats, a viure i conviure millor, a cooperar més solidàriament per ser més humans i més feliços tots plegats.
Pel que fa a les tradicions que tenim, les hauríem de revisar, per veure si contribueixen efectivament a millorar el projecte de vida personal i colectiva de la majoria, si contribueixin a millorar la nostra manera de ser conscients, autònoms, responsables i solidaris, si afavoreixen una millor convivència. Quina magnífica tradició la del llibre i la rosa en plena primavera !
Perquè no reconvertir la tradició religiosa i consumista dels "reis", en activitats més pedagògiques pels infants ? Hem d'estar tota la vida sotmesos a aquesta tradició que l'Església aprofita per conrear, des de ben petites, les ments innocents dels nostres fills i néts ?
Pensant en les innocents tradicions "nadalenques", i, en general, en algunes de les "tradicions" que es mantenen i fomenten des de l'escola, recupero aquí unes reflexions del Jorge Wagensberg:
- a El País del 5.04.2015 deia que "debería estar prohibido enseñar creencias.
Se puede enseñar la historia de las creencias, però no a creer en verdades por definición blindadas ...";
- a La Vanguardia del 16.05.2015, feia aquesta afirmació rotunda:
Per provocar una mica: anirà el nou alcalde a la missa de Les Santes ?
Malauradament, penso que es mantindrà la tradició.
Intentem muntar, amb imaginació, coses útils que esdevinguin tradicions en la perspectiva d'una millor vivència i convivència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada