20 de desembre 2015

Entristit ...

Em sento entristit. Potser és l'edat, potser el cansament, potser el sentiment de sentir-me molt minoritari. La majoria dels meus amics celebren contents el "nadal" i disfruten fent pessebres amb els seus nets.

Sento que vaig perdent la batalla cultural, ideològica, en pro de la descontaminació de les ments humanes, en pro de deixar enrere les velles creences i supersticions irracionals. Sembla que la inèrcia és molt forta ... i encara segueixen inoculant, inconscientment, al cervell dels més petits, tota aquella munió de nensjesús, angelets, maresdedeu, santsjoseps i reismàgs.

Jorge Wagensberg va dir/escriure que "al inculcar creencias mezcladas con materiales culturales en la edad en que el cerebro no está del todo formado, a uno le queda la idea, cuando ya es adulto, de que aquellas son verdades garantizadas ..."

Va plegar del CosmoCaixa, després de muntar-lo, quan els "directius" li varen qüestionar que muntés una exposició sobre Darwin !

La meva darrera nota sobre tradicions va ser l'estiu passat (aquí)

Dissabte dia 19, a La Vanguardia, Remei Margarit parlava del solstici d'hivern, i em va donar una mica d'ànims ...
 

2 comentaris:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Aquesta batalla em sembla que la tens perduda del tot.

Un cert tipus de Nadal s'ha convertit en una rendible operació de màrqueting, i no dubtis que això també forma part d'una penetrant superstició irracional, i no només les creences religioses exemplificades en la seva forma més entranyable i "naïf" en això que anomenes "nens jesús, angelets, mares de deu, sants joseps i reis mags".

Et recomano que algun dia en facis una xerrada amb en Joan Godayol, i si parles a fons amb ell potser te'n duràs alguna sorpresa sobre què lluny el Nadal cristià de tota aquesta parafernàlia consumista i només "villanciquera".

Pep MOLSOSA ha dit...

Ja conec una mica el Nadal cristià del què imagino que parles: en el fons, es tracta d'un humanisme radical. Que senzill que seria compartir els valors bàsics deixant de banda tot el discurs infantiloide ! Però caldria que tots els que viuen de predicar-lo es dediquessin, bàsicament, a fer feliços als altres !
No sé perquè em parles del Joan Godayol. De fet, va néixer a casa nostra, i fa un temps vàrem rebre'l per compartir moltes idees, vivències i experiències. Des de les diferències, amb molt de respecte, ens vàrem comprendre.