08 de novembre 2015

El procés ? ... ho tenim malament !

Continuant amb les ambigües maneres de comptar-nos, els resultats de les eleccions del 27-S han estat interpretats de moltes maneres.

Sobretot des de la doble perspectiva:
- un 48% de vots a favor de candidatures independentistes
- un 53% de diputats (62 + 10) sobre 135, a favor del procés independentista

El programa de Josep Cuní el 5 de novembre, a partir d'una enquesta del GESOP a 1600 ciutadans (sembla que és una bona mostra ...), aporta matisos importants. Tenint en compte, lògicament, totes les prevencions sobre intencions, oportunitat, metodologia, ...

Una pregunta-clau, que dóna respostes provocadores, suscitadores de debat:


I anàlisi de les respostes en funció de diverses característiques, entre d'altres:
- de com es defineixen en l'ambigu eix esquerra/dreta,
- del què varen votar el passat 27-S





Els tertulians, Antonio Franco sobretot, parla del vot independentista "instrumental", que vota JuntsxSí o la CUP per forçar posicions radicals, però que veuria bé una negociació. El problema és negociar amb qui ... i què.

I, per tant, quines forces tenim a Catalunya per exigir i obtenir (negociant) un canvi radical de la situació.

Màrius Carol posa sobre la taula quants acceptarien una solució a la basca, i el tertulià independentista del programa salta súbito dient que ell sí !

(afegir link a la tertúlia de 8aldía)




En una temptativa de quantificar aquestes respostes projectant-les sobre vots reals el 27-S, he fet aquest quadre, que confirma, a grans trets, el què diu l'enquesta: 30 - 35 %  de recolzament (només) a posicions clarament independentistes ...


Conclusió:
La força que tindríem definint una demanda clara de canvi radical i contundent seria extraordinària.

Només ens falta un líder (un grup ...) intel·ligent, amb voluntat i coratge, capaç de formular objectius clars i estratègia efectiva, i d'aglutinar aquesta gran majoria.

De moment, si hi és, no se'l veu !

05 de novembre 2015

Unes pinzellades sobre la mentalitat dels innovadors




El País Semanal va publicar diumenge dia 1 un article de Borja Vilaseca sobre els innovadors "visionaris".

Amb tota humilitat, penso que algunes d'aquestes pinzellades retraten bé la meva manera de ser, la meva mentalitat, el meu caràcter.


No sempre és fàcil mantenir aquestes actituds analítiques sobre el perquè de moltes coses, i d'imaginar propostes innovadores al servei de la millora del benestar, benviure i benconviure. L'article conclou que "la veritable bogeria consisteix en seguir fent el què sempre s'ha fet, i esperar obtenir resultats diferents i millors" ...




Interessant també l'anàlisi sobre la predisposició per adaptar-se als canvis i a noves maneres de fer les coses, segons una segmentació que va proposar Everett Rogers: