20 de desembre 2015

Entristit ...

Em sento entristit. Potser és l'edat, potser el cansament, potser el sentiment de sentir-me molt minoritari. La majoria dels meus amics celebren contents el "nadal" i disfruten fent pessebres amb els seus nets.

Sento que vaig perdent la batalla cultural, ideològica, en pro de la descontaminació de les ments humanes, en pro de deixar enrere les velles creences i supersticions irracionals. Sembla que la inèrcia és molt forta ... i encara segueixen inoculant, inconscientment, al cervell dels més petits, tota aquella munió de nensjesús, angelets, maresdedeu, santsjoseps i reismàgs.

Jorge Wagensberg va dir/escriure que "al inculcar creencias mezcladas con materiales culturales en la edad en que el cerebro no está del todo formado, a uno le queda la idea, cuando ya es adulto, de que aquellas son verdades garantizadas ..."

Va plegar del CosmoCaixa, després de muntar-lo, quan els "directius" li varen qüestionar que muntés una exposició sobre Darwin !

La meva darrera nota sobre tradicions va ser l'estiu passat (aquí)

Dissabte dia 19, a La Vanguardia, Remei Margarit parlava del solstici d'hivern, i em va donar una mica d'ànims ...
 

19 de desembre 2015

la MATARÓ a Mataró ... encara

Ja fa anys que tinc la mania, l'obsessió de portar la Mataró a Mataró. Per exemple, una idea/parida del 2005 per inspirar la reconstrucció de Can Cruzate, darrera l'Ajuntament, o la proposta de 2009 per posar una maqueta infantil a la Rambla (inspirada en una visita a Gijón el 2008), o la idea del 2013 pel bar Iluro a la Rambla. I en tinc més, que aviat penjaré ...

Malgrat ser vigatà, considero incomprensible que a Mataró no hi hagi cap cosa grossa que recordi el fet extraordinari de tenir el primer ferrocarril de la península.

No és sentimentalisme romàntic: valorar els esforços de les persones i comprendre els progressos tecnològics em sembla fonamental per projectar-nos millor cap el futur. Miquel Biada va tirar endavant el projecte malgrat les incomprensions de les forces vives de l'època, malgrat les inèrcies culturals, malgrat les traves administratives de les institucions.

Incomprensions, inèrcies, traves ... manca de visió política, manca de sensibilitat cap a la cultura tecnològica: aquí es porten més les botiguetes o el gran centre comercial, i es gasten més de mig milió d'euros en restaurar les pintures d'una capella religiosa.

L'únic símbol és l'estàtua alegòrica del déu Mercuri davant l'Estació, com si un projecte tan extraordinari fós un regal caigut del cel. I fa vergonya pensar que la reproducció de la màquina feta el 1948 es guardi a Vilanova.

Fins ara esbossava idees intuïtives i feia propostes voluntaristes.

Però fa poques setmanes, el Nacho ens va fer una magnífica taula de ferro pel menjador. Estan amb ell, als locals de can Fugarolas, se'm va disparar el cervell. Jo buscava una solució similar als jocs infantils, amb fustes, i, de repent, vaig començar a imaginar la possibilitat/factibilitat de construir una maqueta de ferro a grandària real.

Aquest n'és el resultat:
























En definitiva, és possible i fàcil construir una senzilla maqueta a grandària real, molt versemblant, molt sòlida, que permeti a grans i petits fer-se una idea del què era la Mataró del 1848.

Ara caldria precisar el "projecte" (funcionalitat, ubicació, materials ...), avaluar-ne els costos (probablement menys d'un 10% del que s'ha gastat a la capella dels "Dolors" ...), i buscar un grup promotor (tres o quatre motivats cívica i tecnològicament) per aconseguir els recursos de ciutadans (via una campanya "verkami" per exemple), i, si n'hi ha, un o dos grans patrocinadors.

La idea estratègica és fer-la i, després, oferir-la a la ciutat !

Els plànols base de referència: