25 d’abril 2016

Vocal al Patronat de la Fundació Hospital

Després de les eleccions municipals de maig del 2015, l'Ajuntament va renovar els seus representants en els diversos consorcis, fundacions, associacions, xarxes ...

Abans de l'estiu, la gent de MES, en acord amb els d'ERC, m'havien proposat ser vocal d'aquest Patronat, i havia acceptat ser-ho "a proposta de" i no "en representació de" ... després de parlar amb l'Àngels Cantos, la directora, amb qui havia tingut relació mentre vaig ser president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, fa 10 anys.


El Ple del 8 de juliol de 2015 va nomenar, en els àmbits de la salut i dels serveis socio-sanitaris, els representants municipals a:
- Consorci Hospitalari de Catalunya,
- Consorci Sanitari de Mataró,
- Consorci Sanitari del Maresme,
- Consorci de Govern Territorial de Salut del Maresme,
- Fundació Privada El Maresme (per a discapacitats),
- Comitè Local de la Creu Roja,
- Fundació TIC i Salut,
- ... i, probablement, el nou president de la Fundació Hospital (Joan M. Vinzo).

Dimarts passat, 19 d'abril, parlant amb la Directora, vaig saber que el Ple municipal del 14 de gener havia nomenat, a proposta del propi Patronat de la Fundació Hospital, els 12 vocals pels propers 4 anys, i encara falta nomenar-ne un a proposta d'Iniciativa ...

Des del gener, i fa 3 mesos, cap senyal, cap mail, cap contacte. La Directora em diu que potser a finals de maig ens convocaran, quan tinguin clar els pressupostos.

Malament, comencem amb mal peu ...

He mirat el què fan via la seva web, n'he parlat amb la Directora i amiga, tinc idees, suggeriments, propostes ... i algunes preocupacions.
Ganes de cooperar, d'impulsar, de promoure. Veurem.

06 d’abril 2016

10 anys de blog, 1.057 notes penjades

Vaig començar aquest blog, a les palpentes, el setembre del 2005, essent president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme. El pensava com a eina d'intercanvi amb usuaris, experts, professionals i treballadors de la salut. Per compartir experiències, contrastar anàlisis, escoltar suggeriments, ... Des del meu "càrrec" voluntari, em semblava que calia pensar bé els criteris, els límits, les prioritats, l'estil per intercomunicar de manera útil.

Estava apassionat amb les iniciatives del nou Departament de Salut i els projectes de la consellera Geli em feien trempar ... com es pot veure en les 4 notes penjades el 2005.

El febrer/març del 2006, l'extraordinària experiència es va estroncar. Mireu les dues notes d'explicació:
- final d'etapa al CSdM, del 27 de febrer [ nota ],
- i algunes reaccions al meu relleu [ aquí ]

El 2011, en el 5è aniversari, vaig fer un petit balanç, amb quatre números [ aquí ]

Des d'aleshores, 10 anys i 1057 notes: un centenar de notes per any, 8 o 9 per mes.
Darrerament hi penjo poca cosa: em dona la impressió de què moltes coses ja les he dit i repetit.
I he de confessar que tinc una certa sensació d'impotència, d'inutilitat de l'exercici.
Em servia a mi per endreçar idees i estructurar millor reflexions.

Però en els grans temes (governança, transparència, acció política i partits, economia, Unió Europea, Catalunya i independència, cooperació, moral i religions, tecnologies, molins i parides mataronines ...), tinc la sensació de què avancem poc, malgrat la histèria mediàtica dominant.

I, sobretot, sento la impotència, la impossibilitat o la incapacitat ... d'integrar-me, o de vertebrar, grups i equips socialment útils i transformadors.

04 d’abril 2016

Un projecte aglutinador del 60% dels catalans

Des del meu convenciment cada cop més profund de què els catalans, en aquesta España, ho tenim molt malament, de què cal un canvi radical de la situació, i des de la frustració de veure com el "procés" no té projecte aglutinador ni líders creïbles, escric amb molta mandra quatre ratlles per presentar dos articles que confirmen la negror del forat on som ...

Recapitulant, repensant (encore!) el liat procés en el que ens trobem, potser caldria començar per recordar una de les bases de la lògica democràtica: un canvi molt important, que hagi de trencar lligams i consolidar noves relacions, requereix el suport significatiu d'una majoria àmplia de ciutadans: probablement uns 2/3 de la població.

Un suport significatiu de la ciutadania a un canvi radical, només es pot aconseguir si hi ha:
- un bon anàlisi del problema,
- un rigorós diagnòstic de les causes,
- una precisa definició dels objectius i del nou marc de relacions proposat,
- una estratègia factible i convincent,
- i un lideratge competent i creïble que proposi actuacions clares, comprensibles i transparents.

Els dos articles que penjo conclouen que tenim dèficits respecte de molts d'aquests elements.


Simplificant, la qüestió és: quin projecte de canvi pot aglutinar 2/3 dels catalans ?

Després de les eleccions autonòmiques/plebiscitàries del 27.S.15, i tenint en compte els resultats d'una enquesta publicada per La Vanguardia, els meus números [mireu-los] semblaven dir que, aleshores, hi havia, malauradament, només un 35% (1/3 !) dels catalans radicalment a favor de la independència.

És discutible, segur. Però el què no és discutible, és que si els catalans pro-independència només arribem justet al 50%, no hi ha independència possible. I aquests darrers mesos (els dos opinadors ho confirmen), les actuacions dels impulsors del procés difícilment han fet augmentar el nombre de ciutadans disposats a intentar trencar amb España. I, tal com estan les coses, sembla molt difícil poder associar un 10 o un 15% més de ciutadans a l'opció independentista ...

En aquestes circumstàncies, sembla també que, molt probablement, l'esquizofrènia paranoide [mireu perquè aquí], sembla que continuarà. Ara fa 10 anys (!), a les primeres notes en aquest blog, ja feia propostes metodològiques per clarificar l'expressió democràtica de la voluntat dels catalans [mireu-les] !


Sembla que hi ha un replegament de forces cap al "dret a decidir". He escrit moltes vegades que això no és un projecte, que es tracta d'un procediment, una formalitat. Un dret important, legítim, però, probablement, molt poc motivador per ciutadans indecisos ...

Darrera del paraigües del dret a decidir s'hi tornen a aixoplugar els independentistes que, vista la seva força, amaguen o dissimulen la seva radicalitat exigint a Madrid que ens deixi votar, i decidir, democràticament, en un referèndum vinculant, la independència.  I busquen aixoplugar-hi també als qui, essent demòcrates, no són independentistes. D'aquesta manera ambigua (una "consulta"), pensen que pot créixer el nombre de ciutadans favorables al dret a decidir ... la independència.

Molts líders que estan pel sí, que no són tontos, i que tenen molta ambició per seguir manant, veuen en aquest pas enrere un moviment tàctic útil pels seus interessos, aprofitant la innocència o inconsciència de molts independentistes de bona fe.

El repte és aquest: que apareguin uns líder inspiradors de confiança capaços de formular un projecte clar i comprensible, ben justificat, aglutinador de més del 60% de catalans.