Dijous passat, la UGT va organitzar una petita trobada de 2 hores per reivindicar el paper del sindicat en el període de la “transició”, de finals del franquisme fins a mitjans dels 80, més o menys.
No havia estat mai a la seu barcelonina del sindicat, des del juny del 1979. I les primeres impressions al local de la Rambla de (Santa) Mònica, 10 varen ser una mica tristes. A la recepció, el mateix aire gris de les administracions dels anys 50 i 60. A l’esquerra unes àmplies estanteries oferint descomptes i serveis de tot tipus (com fan la Vanguardia o el RACC ...). Fa uns anys vaig penjar una [nota] comentant aquesta orientació als "serveis" del sindicat.
Al costat, un despatx d’oficina de viatges d'El Corte Inglés. Al fons a l’esquerra, el despatx de la sectorial de jubilats i pensionistes, que coordinaven la compra de loteria. Com a documents, el llibre "El fil roig", editat el 2013, sobre la història del sindicat, i un parell de números de la revista "Llengua i Treball", quin sentit no acabo d'entendre ...
Ens vàrem reunir unes 30 o 40 persones en una sala del primer pis. Retrobades amb alguns històrics de les federacions i amb el José Luís Rodríguez, membre del Secretariat Nacional, i de la federació de químiques, el 1979, quan jo també n’era. No em va dir rés, jo tampoc ...
El Rafa Madueño va explicar les batalletes corresponents i va marxar al funeral del Francesc Casares. De passada, quan va veure’m a la sala, va fer referència al nostre suport com a assessors econòmics i jurídics. El Paco Parras va fer una intervenció citant noms i noms, com si fóssim en un funeral. I el Josep Mª Triginer va explicar aquells anys des de la seva experiència i vivència polítiques al PSOE. No recordo que mencionés el PSC, però sí el procés de unitat de finals dels ’70.
Algunes intervencions:
El juny del 1979, el Secretariat Nacional (Fuertes, Luigi, Noguera, Soto, ...), ens va fer fora a l’Arcadi, l’Emili, l’Isidor i a mi, assessors del sindicat (jo era cap dels serveis tècnics al “despacho numero 6”), com a gossos: al carrer, ja, i sense subsidi. Ho vaig repetir dues vegades: com a gossos ! I vaig explicar que el meu pare no va entendre res.
No volia retreure rés a ningú, vaig insistir, però veient algunes maneres de fer d’ara, veient el què ha passat amb el Pedro Sánchez al PSOE, sembla que les maneres no han canviat massa. Reprenent la idea del Zaguirre, cal sembrar memòria pel futur: hauríem de recuperar, també, aquestes històries, per millorar el futur.
A la sortida vaig insistir en l’esperit de la meva intervenció. I em varen fer una foto per a la història ...
No havia estat mai a la seu barcelonina del sindicat, des del juny del 1979. I les primeres impressions al local de la Rambla de (Santa) Mònica, 10 varen ser una mica tristes. A la recepció, el mateix aire gris de les administracions dels anys 50 i 60. A l’esquerra unes àmplies estanteries oferint descomptes i serveis de tot tipus (com fan la Vanguardia o el RACC ...). Fa uns anys vaig penjar una [nota] comentant aquesta orientació als "serveis" del sindicat.
Al costat, un despatx d’oficina de viatges d'El Corte Inglés. Al fons a l’esquerra, el despatx de la sectorial de jubilats i pensionistes, que coordinaven la compra de loteria. Com a documents, el llibre "El fil roig", editat el 2013, sobre la història del sindicat, i un parell de números de la revista "Llengua i Treball", quin sentit no acabo d'entendre ...
Ens vàrem reunir unes 30 o 40 persones en una sala del primer pis. Retrobades amb alguns històrics de les federacions i amb el José Luís Rodríguez, membre del Secretariat Nacional, i de la federació de químiques, el 1979, quan jo també n’era. No em va dir rés, jo tampoc ...
El Rafa Madueño va explicar les batalletes corresponents i va marxar al funeral del Francesc Casares. De passada, quan va veure’m a la sala, va fer referència al nostre suport com a assessors econòmics i jurídics. El Paco Parras va fer una intervenció citant noms i noms, com si fóssim en un funeral. I el Josep Mª Triginer va explicar aquells anys des de la seva experiència i vivència polítiques al PSOE. No recordo que mencionés el PSC, però sí el procés de unitat de finals dels ’70.
Algunes intervencions:
- el José Luís Rodríguez, reflexionant sobre valors i ideologia (!) ...
- un fill que no hi era a l’època, però agraint al seu pare, que sí que hi era, i seia al seu costat, els valors socialistes i sindicalistes que li va transmetre. Es varen abraçar i es varen fer un emotiu petó;
- el Joan Pintó, del tèxtil, mà dreta del Damián Joya;
- el convidat Manuel Zaguirre, encara a la USO, que va agrair la convidada i va explicar alguns detalls de les relacions d’aquells temps entre els dos sindicats socialistes ... i el front comú davant la potent maquinària de les Comissions Obreres. Ens diu que té a punt de publicar un llibre/memòria que titularà, més o menys, sembrando memòria para el futuro ...
- el Joan Tudela, que treballava aquella època en l’àrea de comunicació del sindicat, amb el Rafael Jorba, va fer una intervenció molt respectuosa criticant que JM Triginer parlés del procés d’unió amb el PSC, sense gairebé mencionar-lo com un petit problema sense importància ... I va fer referència a mi i a d’altres companys que vàrem anar a consolidar la reconstrucció del sindicat;
- . . .
El juny del 1979, el Secretariat Nacional (Fuertes, Luigi, Noguera, Soto, ...), ens va fer fora a l’Arcadi, l’Emili, l’Isidor i a mi, assessors del sindicat (jo era cap dels serveis tècnics al “despacho numero 6”), com a gossos: al carrer, ja, i sense subsidi. Ho vaig repetir dues vegades: com a gossos ! I vaig explicar que el meu pare no va entendre res.
No volia retreure rés a ningú, vaig insistir, però veient algunes maneres de fer d’ara, veient el què ha passat amb el Pedro Sánchez al PSOE, sembla que les maneres no han canviat massa. Reprenent la idea del Zaguirre, cal sembrar memòria pel futur: hauríem de recuperar, també, aquestes històries, per millorar el futur.
A la sortida vaig insistir en l’esperit de la meva intervenció. I em varen fer una foto per a la història ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada