08 de novembre 2016

Una galeria virtual de mataronins solidaris

Dilluns dia 7, a Can Palauet, es va presentar el llibre d’agraïment a Pere Hortós. Iniciativa necessària, molt interessant, feta de manera oberta i participativa. Amb tecnologia clàssica: contribucions a un llibre imprès ...

L’estiu passat va morir Julià Cots, el “capellà” que ens va acompanyar i orientar a molts en els nostres 20 anys confosos en una societat grisa sense massa referents progressistes ...

En ambdues ocasions he pensat i proposat que la ciutat (les ciutats ...) haurien de tenir un mecanisme de reconeixement dels ciutadans bones persones que han contribuït a millorar les condicions pel viure i conviure de molts dels seus conciutadans.

Ara, a alguns d’aquests ciutadans, quan són morts i hi ha un nou carrer o una nova escola, se’ls reconeix la seva aportació donant el seu nom al carrer o escola. No m’agrada la idea. Hi ha ciutadans vius que han fet tant o més per la ciutat, però com que no s’han mort, no tenen carrer.

Trobo a faltar un lloc, un espai, real i/o virtual, on tots puguem conèixer i re-conèixer el treball, les aportacions de ciutadans que en altres èpoques en deien “ilustres”. Hauríem de convenir d’unes bases ben clares, uns criteris ben entenedors, rigorosos, objectius, per valorar les aportacions al benestar, benviure i bon conviure dels mataronins, significats i reconeguts, solidaris. I els mecanismes per garantir un procés transparent i rigorós.

Algú s’hi apunta ? Podríem intentar redactar un esbós de bases i una llista de mataronins que podrien servir de test. I fixar un pla de prioritats. Per exemple, per recuperar la memòria dels anys 50 als 80, dels qui ens varen ajudar a resistir i dels qui ens varen ajudar a la recuperació democràtica. En diversos àmbits: polític, cultural, social, laboral, emprenedorial, tecnològic ...






El juliol de 2015 vàrem fer una trobada en record del Julià Cots, a l'antic colegi dels Maristes de Sant Josep. Records personals i familiars molt emotius. Als grisos anys 60, ens va acompanyar a molts a descobrir-nos, a entendre'ns, a comprendre'ns en un context social repressor i tancat. Valdria la pena recopilar i analitzar el què va significar el "fenomen" Julià en aquell Mataró, i la funció social extraordinària que hi va exercir.

Al fb de la Mercè Montserrat hi vaig escriure, el 14 de juny, que potser va ser víctima de les profundes transformacions polítiques i culturals dels anys '70, i que lamentava que no hagués pogut reconvertir la seva funció social en el nou context. Amb la nova democràcia, la majoria dels seus amics varem prendre partit i varem deixar una mica de banda l'esperit unitari inter-personal que transmetia el Julià.

A la trobada, vaig dir que Mataró hauria de fer alguna cosa per recordar a persones com ell, que varen ser referent en valors i comportaments per a molts, que va ser extraordinàriament útil colectiva i personalment. Vaig proposar crear un petit grup per pensar-hi, per imaginar alguna cosa diferent a posar el seu nom a un carrer o a una escola. Com a mínim, una web de ciutadans/mataronins que hagin contribuït significativament al desenvolupament social de la ciutat. Reconstruir Memòria per a tots els conciutadans.