26 de desembre 2016

Caritat, Justícia ... Humanisme

L’Antoni Puigverd escrivia ahir a La Vanguardia sobre aquests conceptes.

Admiro i comparteixo gairebé sempre les anàlisis, consideracions i posicions de l’Antoni. Discrepo una mica quan parla de cristianisme, però des del convenciment de què, en el fons, comparteixo els seus valors bàsics.

Per això, sense voler discutir d’història i de comportaments polítics del cristianisme i de les religions en general (el cristianisme ha estat sovint incapaç de ser fidel als seus principis, diu l’Antoni), vull comentar les seves quatre darreres ratlles.

Començant per reconèixer que, en general, les ideologies i les pràctiques d’esquerra han donat molta importància a les forces productives i a les relacions de producció (conceptes elementals del materialisme marxista ...), però molt poc (a la superestructura ideològica), als valors personals i comportaments morals dels ciutadans (socialistes). El socialisme no és possible sense valors i comportaments socials solidaris àmpliament compartits.

Escriu l’Antoni que “en el rostre d’un que pateix, l’amor cristià més genuí hi veu el rostre Déu ... allà on hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu ...”.

Jo voldria escriure que en el rostre dels qui pateixen hi veig la humanitat adolorida, i que quan som caritatius i estimem fem humanisme, millorem la humanitat !