Reacciono a aquest article en llegir l'expressió "
falten eines de cooperació".
El títol és "Incomunicació autonòmica", però descriu una manca absoluta de voluntat cooperativa.
Entre 2004 i 2006, assessorant l'Anna Terrón per reconvertir el pujolià Patronat Català pro-Europa en una Secretaria (d'Estat) per a la Unió Europea, vaig fer propostes per organitzar i sistematitzar aquesta cooperació. Calia assegurar
la participació estructurada de les comunitats autònomes en la formulació de la voluntat de l'Estat respecte de les polítiques de la Unió Europea. Molt difícil, i amb resultats molt pobres.
Vaig fer dues notes en aquest blog per explicar la
problemàtica i la creació de la
SpUE.
Ara, 12 anys després, no sembla que la situació hagi millorat, més aviat passa el contrari. Les polítiques partidistes i les lògiques egocèntriques condicionen les possibilitats de cooperació: ni eines, ni voluntat !
No hi ha projecte de país, no hi ha projecte integrador d'aquesta España que ens volen vendre. Estem en una merda de país ... on sembla que cooperar, compartir, concertar sigui cosa de covards, de dèbils que no saben posar prous collons sobre la taula. Demagogia, electoralisme, incompetència ... i endavant !
Un exemple concret d'aquest tacticisme s'explica en un altre article de La Vanguardia d'avui mateix, de Luís Sanchez-Merlo, titulat "Ara, el País basc". No comparteixo les seves conclusions (l'autor ve, diu ell, de l'altiplà de la Castilla vieja ...), però l'anàlisi de la realitat basca és prou interessant.
